Un codi ètic també per a les entitats

No només cal una llei de transparència per als càrrecs electes, partits i organismes públics, sinó també per a les entitats socials. Això és el que primer m’ha vingut al cap veient la defensa dels interessos creats que fan alguns per justificar la paradeta i... la quota de poder. Perquè encara que sigui una ONG o una associació sembla que el més important a vegades sigui sortir a la foto, fer valdre el meu argument per desacreditar el d’un altre perquè no és de la meva colla. Doncs hi ha molt camí a recórrer. I no ho volia dir però desgraciadament parlo des de l’experiència. Tota organització està formada per persones, no em diguis?, i per més alta o més pura o més noble que sigui la causa o els drets que es defensen es donen tots els tics, les incoherències, les lluites de poder i els pecats o com vulgueu dir-li’n. Absolutament tots. I per això hem de claudicar i no defensar el que considerem que pot ser un guany, un bé o digueu-li’n com vulgueu, per als col·lectius més vulnerables? No, però hem de saber reconèixer-ho per intentar redreçar el camí i tornar als orígens. Per combatre un problema, una injustícia, un menyspreu cal primer detectar-lo i identificar-lo fent un cribratge, com passa amb el virus de la Covid, ves per on. I quan hi ha un problema en l’àmbit social? Quan el resultat és contrari al que es pretén. Si quelcom que hauria d’unir, divideix i no integra és que hi ha alguna cosa que falla, així de senzill. És per això que tota entitat o organització hauria de tenir un codi ètic bàsic. Potser pensareu que això que dic no està de moda, però ho crec fermament. Li podeu posar un altre nom, no m’hi entesto, però cal i molt.