Un concurs necessari

I anem per la tercera edició. Aquest any ha estat la tercera vegada que tota una colla de cantautors, bàsicament d’Andorra i de l’Estat espanyol, han desfilat per l’escenari de La Fada Ignorant. Com a jurat de les tres edicions, he vist passar bones veus, bones cançons i també tot el contrari, gent que estava en procés d’aprenentatge i potser no del tot preparada per participar en un concurs d’aquestes característiques.

Tot i així, d’aquests que potser no estaven llestos el primer cop que es van presentar, n’hem pogut veure la progressió, i és molt engrescador veure com la gent no deixa de treballar la seva veu, les seves composicions, la seva tècnica a la guitarra durant l’any per poder donar el millor de si al concurs.

El que em sobta cada any és que en un jurat tan divers, entre els quals hi ha un poeta, una periodista cultural, una assídua a La Fada i tres músics d’estils molt diferents, el veredicte de cada un de nosaltres sigui sempre tan similar; de seguida tenim clars els grups que destaquen i quins faríem guanyar. Lluny de cap pretensió crec que el criteri és força compartit pel públic que assisteix a la competició. Competició amistosa, ja que entre els participants hi ha una cordialitat fora de mida, amb felicitacions finals i propostes de col·laboració immediates.

Una altra cosa que m’agrada fer és seguir la carrera d’alguns artistes o algunes artistes joves que van pràcticament començar amb el concurs, és una manera de veure la seva evolució i confirmar si et vas equivocar en triar-los. Lia Sampai seria el millor exemple d’això que intento explicar. Jove i inexperta va aterrar al concurs de La Fada i ens va enamorar a tots amb la seva proposta sense vergonyes, honesta i diferent. Diumenge passat estrenava un videoclip amb una preciosa cançó que parla sobre l’oblit de la terra d’on és originària la seva família, la Ribera d’Ebre, i els incendis que l’han devastat aquest estiu. La Lia ha tingut la sort de conèixer l’Adrià Pagès, un guitarrista excel·lent, i han cohesionat els seus talents fent un disc excepcional i muntant un directe molt sòlid.

Sigui com sigui, el concurs de cantautors de La Fada és un concurs necessari. M’ho demanava un periodista de la casa per fer la crònica de l’esdeveniment, i la meva resposta va ser clara, si en les tres edicions han passat al voltant d’una setantena de propostes vol dir que és necessari; necessari per als artistes, necessari per a La Fada Ignorant, que es fa conèixer en els cercles que li interessa ser coneguda, i necessari per mostrar al públic andorrà que hi ha un espai cultural privat que està lluitant cada dia del món per portar música en viu a les nostres contrades.

Feu-vos un favor i aneu-hi algun dia de concert, segur que repetireu, ja que l’experiència ancestral de sentir tocar algú davant teu és molt forta.