Em reconeixia divendres un professor de la Universitat votant –i desconec si encara militant– del PSC, amb qui l’atzar va fer que coincidís després de més d’una dècada sense veure’ns, que va “sentir vergonya” de veure el “trist espectacle” al Congrés i al Senat espanyol el dia de la constitució de les cambres després de les eleccions generals del 28 d’abril.
I és que de fet, els crits, cops de peu i de mans, la xiuladissa i fins i tot insults cada vegada que jurava o prometia acatar la Constitució algun diputat de Junts per Catalunya i ERC, especialment els que són a la presó, proferits per bona part dels diputats autoanomenats constitucionalistes, és a dir Partit Popular, Ciutadans i Partit Socialista, als quals se’ls van sumar els de la ultradreta –per ser políticament correcte– de VOX van fer avergonyir més d’un. De fet, la cosa no es va quedar únicament en el cas d’aquells que juraven “per imperatiu legal”, i alguns diputats i diputades d’Unidas Podemos van ser també víctimes de l’escarni dels intolerants amb tots aquells que no pensen com ells.
Queda clar que la colla d’orangutans, com els va definir de forma inesperada el retrobat professor, desconeixen –o obliden voluntàriament, que és pitjor– què vol dir i quin és el seu paper en una democràcia parlamentària, i també que són representants dels ciutadans, a qui haurien de donar exemple. I és que hi ha qui posa el crit al cel davant les agressions protagonitzades per aquests perdonavides que campen creient-se els amos del carrer, però calla davant els mateixos perdonavides amb vestit i corbata del Congrés i Senat que amb la seva actitud donen ales als del carrer.