Els darrers anys Andorra ha experimentat un creixement molt accelerat. El país s’ha convertit en un lloc atractiu per residir-hi, tant per la fiscalitat com per la qualitat de vida i seguretat.
Aquest va ser el punt de partida de la ponència que vaig presentar al Congrés de Demòcrates de dissabte. El creixement és una de les principals preocupacions que tenim i un dels reptes. Per això, era indiscutible que havia d’estar present, com a eix de debat, entre les ponències. 
Un dels motius d’aquest creixement és l’obertura econòmica, iniciada el 2012. Més d’una dècada després, és necessari reajustar-la a les necessitats actuals. Les darreres iniciatives legislatives s’han orientat en aquest sentit i han reforçat la voluntat d’ordenar i racionalitzar el creixement econòmic, demogràfic i urbanístic.
Em refereixo, per exemple, a la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge del març d’aquest any, que té com a objectiu posar al mercat més pisos de lloguer, lluitar contra l’especulació immobiliària, posar limitacions a la inversió estrangera, moderar el creixement urbanístic, regular la  immigració i reduir el turisme de masses.
També cal mencionar la Llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible, ara a tràmit parlamentari, que incorpora mecanismes addicionals, com un major control dels fluxos migratoris (habilita la modalitat de la contractació en origen), la possible limitació de l’obertura de negocis que requereixen mà d’obra poc qualificada, l’augment del dipòsit dels residents passius i l’obligatorietat d’un dipòsit també per als treballadors per compte propi. Finalment, incrementa la taxa sobre la inversió estrangera immobiliària. 
En paral·lel, s’ha impulsat al Consell General una Comissió d’estudi per a la modificació de la LOGTU (Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme), on s’han recollit els neguits i aportacions dels col·lectius i administracions implicades. La voluntat és analitzar una modificació de la llei i consensuar un nou marc urbanístic, tenint en compte el paper clau dels comuns. En el marc d’aquesta Comissió, dimarts van comparèixer els cònsols de les set parròquies per presentar una sèrie de mesures que es podrien tenir en compte en la modificació de la Llei: establir quotes de construcció o el dret de tempteig i de retracte, entre altres.
En paral·lel, el Govern ha elaborat un estudi de capacitat de càrrega turística. Tampoc podem oblidar els estudis de capacitat de càrrega màxima parroquials, eina indispensable per reconduir la situació i un instrument de planificació nacional.
A més, el Ministeri de Medi Ambient ha fet un gran esforç per acompanyar el sector primari i garantir la seva continuïtat. Finalment, s’ha impulsat la protecció del 30% del territori amb la creació d’un parc nacional entre les parròquies d’Ordino i Canillo.
Tot això en un marc de polítiques que advoquen per una gestió més assumible de la demografia, amb uns contingents de quota més conservadors i reduint el nombre d’autoritzacions per assimilar-los als anys de prepandèmia. 
Totes les mesures comparteixen un mateix objectiu: un creixement més assumible, que mantingui la prosperitat, però dins dels límits de capacitat d’un país de muntanya com Andorra. No es tracta de renunciar al creixement, sinó fer-lo compatible amb els recursos existents, la protecció del medi natural i el benestar de la població. I no posar en perill el llegat per a les generacions futures.
Per aquest motiu, i després de sotmetre la ponència al Congrés, vam acordar les següents propostes de resolució.
Encomanar al Govern que, un cop conclosos els estudis de capacitat de càrrega dels comuns, elabori un estudi de capacitat de càrrega nacional, que esdevingui el principal instrument de planificació i ens permeti modular el creixement.
Seguir acompanyant el sector primari per tot el que representa a nivell identitari i com a garant de la conservació del territori. 
Finalitzar la reforma de la LOGTU.
Seguir protegint el nostre territori, ja que és un dels béns més preuats que tenim.
Impulsar una reflexió pausada i conjunta sobre la inversió estrangera, amb la voluntat de recollir més dades per poder prendre decisions fonamentades.