Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Un dels nostres ADN des de l’edat mitjana




Temps era temps. Els historiadors Cebrià Baraut, el 1988, i Roland Viader, el 2003, apunten un fet rellevant que remunta a 928 anys enrere. I és que al final del segle XI, el 1096, més de setanta anys abans de les Concòrdies del 1162 i del  1176, Guitard Isarn de Caboet i la seva muller Gebelina van dotar la seva filla Ermengarda i el seu marit Guillem Perot de les parròquies de Canillo i d’Ordino manant-los de defensar en justícia els seus habitants contra les agressions dels ceretans i dels tolosans “In tali vero pactu...et si ulla chalumnia illos advernerit ad tort de partibus tolosananensi vel cerdaniensi, ut adiutor illis fiatis per directam fidem sine illorum engann usque ad finem veniat.” 

I això, per què? Doncs perquè les càrregues fiscals dels habitants de la Cerdanya i del país de Tolosa eren molt superiors a les de les valls d’Andorra i els andorrans, quan anaven a les pastures amb el bestiar, se’n beneficiaven, i això va provocar durant segles a banda i banda d’aquesta part del Pirineu moltes picabaralles, molts enutjos, moltes enemistats i molts plets. Val a dir, a més, que l’especificitat en matèria fiscal de les valls d’Andorra en relació amb la de les comarques veïnes no va minvar, sinó que es va mantenir i es va diversificar.

I al fil de la història aquest tracte fiscal diferencial del qual gaudien les valls d’Andorra es va anant sofisticant tant per l’astúcia dels habitants de les Valls, que jugaven a quin dels dos senyors, el comte de Foix i el bisbe d’Urgell, els protegia millor, com per l’olfacte comercial dels mercaders de les regions veïnes. 

Així, al segle XIII, amb el Pariatges de 1278 i de 1288 signats i quasi ambdós segellats, trobem, gràcies al treball de Laura de Castellet (2018), una abundant documentació entre mercaders de les comarques de Foix, de Tarascó, del Labartès, on hi havia andorrans que hi vivien i feien de pont, de Cardona, de Tremp, de Solsona, de Berga entre altres, que insisteixen a comerciar i importar les mercaderies vingudes de les comarques del nord com la draperia, el ferro, les pells o altres destinades a les comarques del sud passant per les valls d’Andorra per tal d’evitar taxes com la sisa, la lleuda i la gabella.

És interessant llegir un document del 3 de desembre del 1287 on Pere Ben Ametlla, mercader de Foix, acorda amb Mulder de Cardona comprar drap francès i fer transitar la mercaderia per les valls d’Andorra per evitar de pagar la sisa i la gabella. 

No és un fet puntual, ja que descobrim que uns mesos més tard, el 13 de març del 1288 Arnau de Banyoles de Llimós encarrega drap d’Arràs i tint de Narbona a Gració de Foix, que viu a la Seu, i li especifica que “en cap cas ha de dur per Cerdanya, sinó pel Sabartès i les valls d’Andorra per tal de no pagar la sisa ni la gabella.” 

No vull ni imaginar les dificultats de transport pels camins i ports de muntanya de tota aquesta mercaderia, tot i que es duia a llom de mula o de matxo i s’hi feia una pausa de gener a març per les dificultats climatològiques amb la neu, el fred i el glaç.

El segle XIII ens reserva més sorpreses amb una activitat comercial inaudita que transita per les Valls. El nom que ressurt a  partir del mateix any 1287 és el d’Ermengol des Grau, de Canillo. Aquest ferrer i comerciant de mules és qui tenia el control, de compra i venda dels metalls del mercat de Foix destinats al sud i que evidentment havien de passar per Canillo! De Canillo a Andorra, on gràcies a un associat anomenat Arnau Fabre, que també importava cera, la redistribuïen arreu!

Així que des de l’edat mitjana, les valls d’Andorra apuntaven maneres de hub de gestió empresarial per evitar impostos.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte