Per un diàleg sobre l’acord amb la UE

El Govern que tan ha renegat del que va anomenar “taules i tauletes” de negociació, n’ha acabat constituint una i de ben important. I és que per fi s’ha celebrat la tan esperada reunió amb els agents socials per incorporar-los al pacte d’Estat sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Aquest és, sens dubte, un pas important per tal que els representants de la societat andorrana puguin dir-hi la seva pel que fa a una qüestió tan transcendent com la negociació sobre la relació que volem mantenir amb els països del nostre entorn. L’objectiu no ha de ser assolir un consens absolut, ja que de ben segur que hi haurà postures ben diferenciades, i que el que haurà de prevaler finalment és l’interès general del conjunt del país. De moment, totes les entitats que hi participen es van mostrar satisfetes que s’hagi iniciat aquest procés perquè es tinguin en compte les seves respectives aportacions. Mentrestant, els partits, per dir-ho metafòricament, es continuen llençant els trastos pel cap i no són capaços d’articular un treball conjunt en aquesta matèria. Queda clar que assolir consensos no és precisament el punt fort dels successius governs demòcrates que hi ha hagut en els últims anys. A més, exabruptes del cap de Govern com, per exemple, dir que sembla que liberals i SDP “vagin de la maneta”, quan es tracta de forces que no tenen res en comú, no ajuden a establir un diàleg constructiu entre tots els partits. Vull creure, però, que encara hi ha temps per a una mínima entesa, sigui o no dins del pacte d’Estat, que ens permeti tenir una sola veu de cara a l’exterior, però el cert és que alguns s’entesten a posar-ho cada cop més difícil.