Un, dos, tres, botifarra de pagès

Amb rebequeria primaveral, la natura ens ha ofert una revifada caiguda del cel, record dels millors hiverns. Talment, com un retorn, el paisatge s’ha congelat com en una postal de caràcter bucòlic, d’altres temps. En una combinació de voletejar de voliaines, borrufa graciosa i borrallons de caiguda plàcida, les terres han rebut i absorbit allò que els nostres padrins pagesos anomenaven “el greix de la terra”; la neu que nodreix camps, horts i prats i fa saor.
En un pla més terrenal, ens cal relatar fets i miracles, per no perdre el costum. Altrament dit, la crònica de successos que, en aquesta ocasió, encapçalarem amb la celebració d’una gloriosa jornada de relacions internacionals, amb motiu d’un tec de calçots patrocinat pel consistori de Valls, on l’acte, diguem-ne oficial, va consistir a empastifar la fatxada de Casa Comuna, amb l’enganxada d’una placa –just al dessota de la placa oficial que indica la Plaça Príncep Benlloch– que rebateja el lloc com a Plaça 3 de 9; una denominació que cap andorrà no té ni la més remota idea que coi vol dir. Per mirat i remirat, deduïm que fa referència als castells de la regió de Catalunya, tradició importada com tantes altres que ofeguen les nostres. I quan vinguin els de Foix i els d’un poblet de l’Argentina, continuarem foradant fins que sigui una carnavalada irrespectuosa; i per Nadal ja no caldrà decorar l’edifici. Segons fonts ben informades, la cònsol té previst penjar a l’ajuntament de Valls una baluerna “espectacular”, amb abundor de pinzellades multicolors, on figurarà la llegenda: “1, 2, 3, botifarra de pagès!” I els argentins ens hi plantificaran un marc daurat on dirà: “¡Qué boludos!” 
En el relat d’avui destacarem l’emprenyament de la líder incontestable i incontestada “de la capital” que li va provocar l’assumpte  del casino. No es va tallar ni un pèl i va palesar el seu enuig i contrarietat, demanant públicament explicacions al Govern. Només hauria faltat que els hagués insultat per arrodonir-ho, reclamant l’adulació que ella pretén obtenir de persones i bèsties, i el reconeixement de la seva personalitat. Que coi s’han cregut aquella colla de ministres? Sense tenir-hi ni art ni part, exigeix i intimida. De quoi je me mêle, Conxita?
Scoop! Reprenent el projecte de renovació elaborat l’any 2011, semblaria que el Comú “de la capital” preveu substituir els 90 expenedors de tiquets de control horari, popularment coneguts com a parquímetres, que han prestat servei durant més 25 anys; quasi tots fan una mica de fàstic i repugnància. El cost de cada aparell, amb desmuntatge i instal·lació inclosos, oscil·la entre els 5.500 i els 6.000 euros la unitat. Una despesa total de 450.000 euros que no va poder assumir el Comú en plena crisi econòmica, amb les arques comunals buides i precàries. Es veu que en faran l’estudi en decurs d’aquest mes de març, després que s’ho plantegessin ara fa dos anys. Ens posarem a veure venir!
Atenció! Si aneu a fer algun tràmit a Casa Comuna, no us sorprengui gens si sentiu trontollar la construcció; no penseu pas que es tracta d’un terratrèmol. En la dèria d’obres i ciment, de destrossa i construcció a qualsevol preu i a llocs del més insospitat, la quefa ha decidit desballestar en part la quarta planta, derruint-hi un mur i fer desaparèixer el despatx més maco i agradable de tot l’edifici a cop de pic i pala, i amb piconadora. Per què? Doncs, per ampliar i fer més “lluminós” i “transparent” l’espai reservat al personal del seu departament de propaganda, dit “de comunicació”. La transparència institucional romandrà tan opaca i fosca com de costum, evidentment. Cap canvi a l’horitzó, mentre mani. També hi haurà moguda a la tercera planta. Posats a fer, remenem-ho tot; serà més divertit. El personal de Comptabilitat, Inspecció, Compres, Cobradors i Interventor serà desallotjat i traslladat. Tots els membres dels serveis tècnics d’obres i urbanisme, actualment ubicats a l’edifici administratiu de la plaça Lídia Armengol Vila, s’hauran de desplaçar novament allà on havien estat sempre. Comprensible, perquè la cònsol-constructora els necessita ben a prop, sempre a mà i mans a l’obra!
“Con dinero o sin dinero, hago siempre lo que quiero, y mi palabra es la ley... No tengo trono ni reino, ni nadie que me comprenda, pero sigo siendo la Reina!”