La reorganització de la delegació del Consell General davant el Consell d’Europa arran dels canvis al grup mixt ha evidenciat de quin peu calça la nostra societat. Les institucions, que haurien de ser un exemple en la promoció de la igualtat, han mostrat que són perpetradores de les formes de fer més arcaiques. D’una delegació de quatre, els titulars han estat dos consellers. Les suplents, dues conselleres. Una decisió que ja fa mal d’ulls a nivell estètic. Però sembla que aquest no va ser l’impacte que va tenir entre els nostres representants polítics. De fet, després de veure que incomplien la normativa de l’organisme internacional, es van limitar a atribuir els fets a un “error humà” motivat per les presses. Davant d’això ens hem de qüestionar molt seriosament com pot ser que ningú s’adonés que s’atorgava a les dones un paper secundari. Alguns diran que això no té importància. Que cal guiar-se pel mèrit. Que aquests són elements de detall que res tenen a veure amb el grau d’igualtat entre sexes que hi ha en un país. Però els mateixos que ho diuen molt bé saben que això no és pas cert. Que una forma d’expulsar les dones dels àmbits de decisió és relegar-les a llocs insignificants o de menys pes. Com també ho és no tenir-les com a referents, no citar-les com a expertes en les “coses importants”, no seguir-les ni compartir les seves opinions a les xarxes socials o considerar mediocres les seves aportacions. L’episodi viscut aquesta setmana al parlament mereixeria ser analitzat amb profunditat per tal que en un futur es puguin evitar nous errors humans.
