Sembla que últimament visc dels companys de pàgina, de les seves columnes i de les seves opinions. Que em serveixi d’excusa que aquest tema jo el portava temps guardat al pap abans que el bon Oriol Viella el glossés setmanes enrere amb molt d’encert.

El nou espai que he portat al títol és el pòdcast cultural que tenim a casa i que a aquestes altures ja ens ha proporcionat ben bé la meitat del seu contingut. A mi, per la proximitat, per l’estima i per l’amor que els professo al Dani i a la Maria, se m’ha fos l’objectivitat, però si les coses són així, cal dir-les així. El Safreig, el pòdcast que tots hauríem d’estar veient i escoltant, és una eina que ha de créixer i que ha de servir per conèixer a peu de carrer l’estat de la cultura en aquestes valls nostres. Una de les coses que fan que bategui el món cultural és la crítica, el sentit crític i la construcció a través de l’opinió de relats que fan que el públic s’interessi per les obres i per les propostes que plantegen els creadors. Crec que ja ho he dit alguna vegada, però una de les coses que més trobo a faltar a la xarxa cultural d’aquest país és el crític i la crítica cultural que serveixi de porta d’entrada a l’interès del públic.

No només actors i actrius, directors, guionistes i productors són importants en el camí d’un espectacle. L’opinió que genera la crítica, l’interès que suscita, és igualment d’importantíssim, no només com a opinió pública, sinó per al creixement dels creadors.

Que algú de fora, amb el coneixement i les eines necessàries, faci una crítica dels nostres espectacles és un plus que ens hem de guanyar. I ara lligo les coses. Pel Safreig han desfilat figures rellevants de tots els sectors culturals que es deixen anar i opinen amb criteri de l’estat cultural i comparteixen sense manies els seus punts de vista. El Dani i la Maria aconsegueixen que els seus convidats es relaxin i se sentin amb prou llibertat per expressar el coneixement que atresoren. De vegades, i perquè no tot sigui sabó, els espectadors voldríem que els convidats tinguessin una mica més de mala bava. Però tot arribarà. I que aquest espai sigui ja una realitat, que surti al carrer a prendre el pols de l’actualitat cultural, és tan bona notícia com conèixer, criticar i opinar sobre aquests temes.

Aquest Safreig és una iniciativa que neix de les inquietuds de dos joves que mantenen l’esperit crític i la necessitat de saber-ne més, d’aprofundir en la cultura que els envolta: creadors, músics, ballarins, polítics, artistes i intèrprets seuen al seu sofà per crear un nou estrat, una nova capa cultural que, com la crítica, ha d’ajudar a generar un públic molt més interessat en tot allò que passa en un sector que té molt per oferir.
Acabo amb una mica d’autobombo: el Dani i la Maria, dos joves inquiets, formen part ja dels professionals del nostre món cultural. Es van conèixer a la Jove Companyia, la Jocand, que una altra vegada ha demostrat que és un excel·lent trampolí per fomentar en els joves passions i camins de futur.