Un estiu diferent

Quan arriba l’estiu la majoria de les persones de la meva edat tenen ganes de marxar a la platja, viatjar, passar temps amb la parella o els amics... Per a mi l’estiu s’ha convertit en un producte comercial. Evito agafar vacances en temporada alta, perquè els llocs estan plens, els preus són desorbitats i la gent que normalment es mou en aquestes dates sol ser bastant maleducada i prepotent.

Però aquest estiu, per a mi, sí que ha sigut diferent, fins i tot m’atreveixo a dir que ha sigut efímer. Les onades de calor han estat cops puntuals que m’han recordat que encara era estiu. El motiu? La incertesa de la vida, que no té en compte si és estiu o tardor, i sempre et sorprèn amb una hòstia que no t’esperes, simplement arriba i prou. L’1 de juliol la meva vida va canviar. Bé, la meva manera de viure i veure la vida és la que va canviar. Però vaig decidir encaixar-ho de la millor manera possible, acceptar aquest nou repte i donar el millor de mi mateixa. Vaig deixar de banda tot l’estiu per estar al seu costat i acompanyar-lo en aquests llimbs fins que la balança es va decantar a donar-li una segona oportunitat.

Ara que ja s’acaba l’estiu i que la vida comença a estabilitzar-se tot i les adversitats, he reflexionat sobre aquesta experiència que ha fet que aquest sigui un estiu diferent. I la veritat és que moltes de les frases happy flower que sentia a dir com que “les persones de veritat hi són en els pitjors moments” o que “després de la tempesta sempre surt el sol”, ja me les crec. 

Al final m’he adonat que la vida són pous que hem d’anar escalant i que hem de sortir-ne pel nostre propi peu.