Un estrany costum judicial (II)

Continuem amb el relat del veguer francès, Charles Romeu, publicat el 1897 a la revista À travers le monde.
No és la primera vegada que Romeu assisteix a la intervenció dels batlles andorrans en cas de mort sobtada (criminal o accidental). Tot i així, sap que el batlle Armengol defensor de velles tradicions andorranes executarà al peu de la lletra totes les sorprenents formalitats que prescriuen els llibres de les valls i que Romeu pensa que aviat cauran en desús com tots els costums simbòlics dels quals només es troba traça en l’antic dret feudal.
L’endemà, a les cinc del matí d’un dia estiuenc, el grup emprèn la ruta pel camí pedregós cap a la Massana. Un camí esfereïdor que va serpentejant a través de la muntanya resseguint el Valira del Nord que baixa amb les seves aigües verdoses tan aviat a nivell del camí que mulla les peülles de les mules tan aviat per precipicis vertiginosos que s’obren pels costats. Fa fred en aquestes hores matineres en aquest estrany laberint, però l’aire és pur, el camí pintoresc i la muntanya maca amb les seves vastes extensions de rododendres en flors que entre les grans pedres amb molsa s’estenen com una clara catifa rosa.
Passen per l’ermita de Sant Antoni enganxada al roc per sobre del torrent. Un centenar de metres més enllà l’horitzó s’estén i retroben el sol. Pugen per una rampa ràpida a través dels boscos de roures verds, de freixes i d’avellaners salvatges, matolls de boj gegantescos voregen el camí que els mena fins a la Serra de l’honor. Segons explica Romeu, la llegenda diu que Carlemany va exterminar aquí les últimes hordes de sarraïns d’Espanya.
Continuen el camí i als prats estan feinejant amb la collita. Tots reconeixen al grup i no poden deixar de pensar en la desgràcia d’Erts. Paren a la Massana per recollir al batlle i al seu secretari però abans de marxar faran una copa (com vol el costum) en una fonda del poble. El nunci desapareix un moment i torna amb un paquet embolicat amb tela gruixuda que dona al metge. L’obre i Romeu pot veure que hi ha tres eines de fuster: unes tisores, una serra de mà i un martell. Charles Romeu s’esgarrifa i el metge el tranquil·litza. Només ho utilitzarà en cas que s’hagi de fer l’autòpsia. Un xic macabre per al gust del veguer. El batlle també arriba carregat amb un paquet on hi ha el seu gambeto amb el tricorni de cerimonial.
De la Massana a Erts el paisatge va canviant completament, molt més salvatge. Arran troben bedolls i làrixs a la dreta i a l’esquerra del camí boscos d’avets que cobreixen l’alta muntanya. Aviat albiren una vintena de cases agrupades al voltant de l’església en ruïnes.