Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Juanma Casero

Juanma Casero

Director de teatre

 

 

Un euro




No fa gaire vaig tenir una trobada amb un comercial de la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv). Em va venir a recordar que a partir de setembre escoles i acadèmies haurem de gestionar la quota d’un euro per alumne. Fa temps ja es va intentar moure aquesta mateixa quota d’un euro per cada alumne matriculat. Ha passat el temps, hi ha nova presidència a l’entitat, però la iniciativa s’ha mantingut igual.

Reflexiono en aquest racó de diari sobre temes diferents, i vagi per endavant que soc autor, que estic a favor de la gestió i l’abonament dels drets d’autor que reporten les obres que els creadors tenim pel món i que als autors se’ls ha de cuidar. Però no crec que sigui aquesta la manera. Pot ser que no m’hagi assabentat correctament del mecanisme, pot ser, insisteixo. Però entenc que cobrar un euro lineal per alumne en concepte de dret d’autor per la música que s’utilitza (o que es pot utilitzar) al centre formatiu no és el més adequat.

Primer de tot perquè una quota lineal s’ha d’explicar i justificar molt bé. I, en segon lloc, perquè el concepte es basa en un “per si de cas” que no em sembla just. A més, crec sincerament que no hi ha hagut una reflexió profunda sobre el que s’està demanant: és gestió de drets musicals, però penso: i jo, que em dedico al teatre i també soc “autor”, hi ha gestió dels drets derivats de la representació dels meus textos?

No soc soci de l’Sdadv i, per tant, no puc pretendre que gestionin els meus drets sense ser-ne part, però crec que de la mateixa forma caldria ser més conscients quant a la manera de plantejar-ho. No tinc dret a cobrar, però sí que tinc el deure de pagar per un mateix servei en què podria trobar-me en les dues direccions.

M’estic fent un embolic. Torno a l’euro. En la conversa que mantenia l’altre dia amb el comercial de l’Sdadv hi havia uns quants aspectes que m’impedien bolcar-me amb la iniciativa. No crec que hàgim de ser les escoles les que hàgim d’incrementar les quotes o les matrícules dels alumnes i fer així la feina recaptatòria d’una qüestió que ens costa molt d’entendre i d’explicar. Evidentment, haver de pagar tant per alumne és una referència que tampoc no s’ajusta. Però el que més “canta” és que és una quota per ús de música a classe. A les meves classes rarament poso música. Soc així. Doncs resulta que aquest euro em cobreix per si algun dia decideixo posar una cançó o una peça. Per si de cas. Queda dit. Com deia al començament, com a membre d’aquest gremi que som els autors que vivim de les nostres obres, que es venguin i que es reprodueixin, crec que és necessària una bona gestió dels drets d’autor. Però aquesta bona gestió comença per la claredat, que ara mateix no veig enlloc; per la igualtat en la gestió de les obres (musicals, dramàtiques, audiovisuals), i per una gestió que fomenti a més la creació local i ajudi els autors de proximitat.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic