Tanco aquesta tercera edició del Festival ClàssicAnd amb una profunda emoció i una immensa gratitud. Han estat setmanes intenses, plenes de música, de moments compartits, de descobriments i retrobaments. Però, sobretot, han estat dies que han confirmat, un cop més, que la música clàssica té un lloc viu, vibrant i necessari al cor d’Andorra.
ClàssicAnd va néixer amb la voluntat de fer accessible la música clàssica al conjunt de la ciutadania sumant-se a les iniciatives ja existents, d’afegir-se a la resta d’oferta cultural que tenim, posicionant-nos com a destinació turística cultural, d’obrir finestres a paisatges sonors de tots els temps, d’apropar-nos als grans mestres i també de donar espai a les veus emergents, a la creació contemporània i a les propostes arriscades. Aquest any hem volgut anar encara més enllà: hem apostat per la diversitat, pel diàleg entre disciplines, per la implicació del territori i per fer del festival un espai de trobada real entre artistes i públic.
Els noms que ens han acompanyat parlen per ells mateixos: Anna Netrebko amb un recital que difícilment oblidarem, l’energia i elegància del Modigliani Quartet, l’espectacularitat visual i física d’ “Odissea” de Maria Rovira, el debut a Andorra de la pianista Tiffany Poon, la contundència expressiva del Dresdner Festspielorchester, el divertiment per a totes les edats d’Ad Libitum amb la companyia Lapso Produccions o la màgia i personalitat de Miguel Poveda. També ha estat una fita important la presentació de l’òpera Lucia di Lammermoor de Donizetti, una producció que ens ha permès consolidar l’aposta lírica del festival i ha estat rebuda pel públic amb entusiasme.
Cadascuna d’aquestes propostes ha aportat una mirada única, un to propi, i ha contribuït a teixir aquest relat plural i viu que és el ClàssicAnd.
Menció especial mereix la implicació del teixit artístic i creatiu del país. L’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, la col·laboració amb el festival Ull Nu i blit, el SaxFest, i els intèrprets locals com la fantàstica Maria Soler i el Rafael Serrallet (acompanyats de Luis Fernández), les escoles de teatre i música, els tècnics, les productores audiovisuals, els dissenyadors i comunicadors… Sense vosaltres, aquest festival no tindria sentit. ClàssicAnd no vol ser només una finestra cap enfora, sinó també un mirall on el país es reconegui i es projecti amb orgull.
Però més enllà dels noms i de les notes, el que realment dona sentit a tot plegat sou vosaltres, el públic. L’escalf, la curiositat i la complicitat que hem rebut omplint la carpa, places, vestíbuls i esglésies ens confirma que hi ha una comunitat cultural vibrant, desperta i entusiasta. També vull agrair sincerament el suport de totes les institucions, patrocinadors i col·laboradors que han cregut en aquest projecte i l’han fet créixer: el Govern d’Andorra, els comuns d’Andorra la Vella i Ordino, el Consell General, el sector privat, i molt especialment totes les persones que, des del silenci i la discreció, fan que tot funcioni. A totes i tots: gràcies.
Finalment, vull compartir un últim mot d’agraïment a l’equip humà que ha fet possible cada detall: des del muntatge d’un escenari fins a l’atenció al públic, des de la coordinació artística fins a la difusió de cada acte. Sou l’ànima invisible d’aquest projecte i la vostra passió es nota en cada concert, en cada aplaudiment, en cada mirada emocionada del públic.
Acabem aquesta tercera edició amb més força que mai, convençuts que la cultura transforma, que la música ens connecta i que el ClàssicAnd encara té molt a dir. Ens posem ja a somiar (i a treballar) la quarta edició, amb l’esperança de continuar creixent, de continuar emocionant i, sobretot, de continuar compartint.
Gràcies, de tot cor.