Un gest amb el dol dels nostres veïns

Desconec si ho ha fet ja o encara no. Vull pensar que sí, que amb l’afany, a voltes obscè, de voler agradar i quedar bé amb l’executiu de Madrid ja estarà fet. No obstant, en haver coincidit amb els dies festius de Setmana Santa tinc dubtes i em fa por que la nostra diplomàcia no hagi estat, en aquesta ocasió, prou diligent. Si s’ha fet, res a dir. En cas contrari, urgiria que avui mateix, sens falta, es fes la tramesa corresponent, no sigui que després arribés massa tard i fóssim dels darrers països a fer-ho. O el que es pitjor, que Madrid pugui incloure’ns a la llista negra dels estats que no ho hem fet.
Per tot plegat, i en nom del Govern i del poble andorrà, convindria que el cap de Govern, Antoni Martí, tal com es fa habitualment en aquests  casos, fes arribar al seu homòleg espanyol una carta en què expressa les més profundes condolences, i la solidaritat per una pèrdua tan sentida com la de Crist. A més, com a  pràctica habitual en aquest tipus de cartes, caldria que s’hi inclogués el prec de traslladar aquest condol i solidaritat als familiars del difunt.
I és que veient la forma tan sentida –i té mèrit, tenint en compte que la tan sagrada, a voltes, Constitució diu que Espanya és un Estat aconfessional– com han viscut els nostres veïns aquesta terrible pèrdua, que faria aconsellable també que els ministres Xavier Espot, Èric Jover i Olga Gelabert fessin arribar unes línies als seus homòlegs, i les banderes onejant a mig pal a totes les casernes militars –i també en algun altre edifici oficial– és el mínim gest que es pot fer.