Vull deixar clar que l’article d’avui en cap cas vol ser una crítica als periodistes i als mitjans de comunicació, que intentem exercir la professió tan bé com podem. Simplement vull fer una reflexió en el sentit que, en la cursa trepidant per ser els primers a revelar una informació, no hem d’oblidar quina és la nostra missió. Una missió que en versió acadèmica vindria a ser l’activitat de recopilar i publicar informació relativa a l’actualitat, especialment a fets notables, però que personalment identifico més amb la cita del gran Ryszard Kapuscinski: “La feina dels periodistes no es basa a trepitjar els escarabats, sinó a fer llum perquè la gent vegi com els escarabats corren a amagar-se.” No tot s’hi val per aconseguir més visites a la pàgina web. No podem caure en l’error de convertir en notícia allò que és anècdota. I ho dic en relació amb el lapsus lingüístic que va tenir la setmana passada un conseller general –que no reproduiré per no inflar més la qüestió–, i que automàticament van començar a publicar molts mitjans de comunicació del país situant-lo, alguns d’ells, en titulars. No sé fins a quin punt podem ser creïbles com a mitjans de comunicació si nosaltres mateixos no fem l’exercici de separar el que és important del que és intranscendent. Perquè ahir fèiem notícia d’un lapsus lingüístic, avui d’un periodista que s’adorm en una roda de premsa i demà no em vull imaginar de què. Amb això no pretenc donar lliçons, perquè ni estic capacitat per fer-ho ni aquest és pas l’objectiu. Només convido a pensar-hi, ja que certament crec que ens ho hem de fer mirar.
