Un mal menor

La compareixença del cap de Govern dijous passat va caure, per a una gran part del teixit socioeconòmic del nostre país, com una dutxa freda. Va generar enuig i incomprensió.
Les estacions d’esquí romandran tancades fins al 10 de gener del 2021, com a mínim.
Andorra és un país de neu. Però com vaig exposar en un article anterior, som un país de frontera. Un país de fronteres, i som vulnerables.
No podem obviar, i és un fet, que el nostre país s’ha desenvolupat, ha crescut i ha creat riquesa els darrers 70 anys gràcies a la neu: el nostre or blanc.
Van ser la democratització dels esports de neu, les fronteres i el joc amb els nostres diferencials i les nostres particularitats els factors que van empènyer el nostre país vers el creixement econòmic i social. Així, el comerç, l’hostaleria, la restauració, les botigues d’esports, els serveis d’esports, d’aventura, administratius, de transports, mèdics, d’assegurances, les escoles d’esquí, els esquí clubs, les estacions d’esquí... entre moltes altres activitats del nostre país, estan relacionades amb la neu.
Però això era abans de la covid-19. Aquest virus tinyós i malèfic ho ha trasbalsat tot i ha posat, molt a pesar de totes i de tots, el país potes enlaire.
El virus afecta tot el món. El virus, que es descontrola amb un tres i no res, porta de cap tots els dirigents i governs dels estats i de les regions del planeta. I també els nostres veïns.
Andorra tenia previst obrir les estacions d’esquí abans de Nadal. Catalunya també, però França no. Suïssa sí, però Alemanya no. França i Alemanya, a més, són els dos països motors de la Unió Europea i volen que tots els països europeus acatin el seu criteri i la decisió sobre la no-obertura de les estacions d’esquí que ambdós han pres.
Al pocs dies, Catalunya anuncia que els catalans no podran venir a Andorra per Nadal. I França que vol forçar que tot Europa no permeti l’esquí fins passades les festes nadalenques, anuncia que controlarà i obligarà a fer una quarantena a tots els que tornin a França després d’haver anat a practicar esports de neu a Suïssa o Andorra o allà on no s’hagi prohibit. Alhora, a casa nostra Saetde anuncia que prefereix no obrir el Pas de la Casa Grau Roig fins al gener. El panorama és desolador. Un Nadal sense turisme, amb l’activitat econòmica i social al ralentí. Un Nadal trist i gris.
I Andorra, conscient de la seva vulnerabilitat de ser un país de frontera i un país de petites dimensions que necessita com l’aigua per viure que vinguin turistes, pren una decisió dolorosa i certament molt difícil.
El cap de Govern anuncia que no s’obriran les estacions d’esquí. Amb aquesta decisió espera que els turistes francesos puguin venir a Andorra, com està previst a partir del 15 de desembre, sense haver de patir represàlies en tornar al país gal, ja que no hauran vingut a esquiar.
Entenc que la decisió del Govern exposada pel cap és dolorosa perquè el teixit socioeconòmic del país està en hores molt baixes i malauradament no tenim, per l’estructura econòmica que sosté el nostre Estat, les espatlles prou cobertes. Cada dia hi ha més famílies que viuen en l’angoixa del virus, però sobretot pel fet que no arriben a finals de mes. I és que el tancament de negocis, les minses oportunitats laborals i els ERTOs precaris no alliberen les llars dels despeses fixos del dia a dia com són els lloguers, la llum, l’aigua, la calefacció i l’alimentació.
No obstant això, França no va trigar ni 24 hores a recompensar la decisió d’Andorra de no obrir les pistes d’esquí i divendres 4 de desembre va avançar onze dies l’obertura de la frontera amb Andorra tornant a la lliure circulació de turistes francesos de les regions veïnes de l’Arieja i dels Pirineus Orientals, a partir del dia mateix de l’anunci.
A casa nostra el món i les activitats de l’esquí seguiran en hibernació, com a França i a Alemanya, però almenys el comerç, la restauració i potser amb un nivell molt més discret l’hostaleria, podran comptar amb turistes francesos durant aquests mesos de desembre i de gener.
Doncs això, un mal menor.