Sabeu quina és la relació entre el ministre Xavier Espot, un disc dur d’alta capacitat i un narcotraficant? Us avanço la resposta: que Espot no té cap problema en mentir al poble andorrà. Això sí, des de l’escenari d’un acte social envoltat de padrins i posant cara de bon minyó. 

Analitzem la capacitat d’engany del ministre Espot:

1. El narcotraficant.

La setmana passada un home estranger, en presó preventiva a Andorra per un suposat delicte de narcotràfic de 228 grams de cocaïna va rebre un permís de la Justícia andorrana per anar a un hospital a Espanya. El reclús va ser acompanyat per la policia andorrana fins a la frontera del riu Runer, on va ser posat en llibertat per anar, tot sol, fins a un centre mèdic espanyol per rebre un suposat tractament que no podia rebre a Andorra. I, oh, sorpresa, no se l’ha tornat a veure per Andorra. El ministre va declarar que “tot plegat és part de les conseqüències indesitjades per la manca d’un conveni internacional amb Espanya i França per donar empara i acompanyament a les forces policials estrangeres”. És a dir, que la policia andorrana no va poder escortar l’acusat de narcotràfic en territori espanyol, degut al fet que no existeix un conveni internacional que permeti a la policia andorrana actuar dins del territori espanyol. Per tant, el mateix ministre posa en evidència que la policia espanyola tampoc es pot passejar per territori andorrà com si estigués a casa seva.

2. El disc dur d’alta capacitat.

Deu dies enrere, una excel·lent investigació periodística va posar sobre la taula el fet que dos policies espanyols van anar a l’ambaixada d’Espanya a Andorra on es van reunir amb dues persones d’un banc intervingut per l’INAF –sense la presència de cap autoritat judicial ni administrativa andorrana– i van rebre un disc dur d’alta capacitat amb dades de comptes bancaris. 

Confrontat amb aquests gravíssims fets, el ministre es va intentar treure les puces de sobre  amb l’argument següent:

–Que el seu ministeri no tenia cap notícia d’aquest intercanvi de dades bancàries a l’ambaixada espanyola.

–Que suposava que s’hauria fet per mitjà d’una comissió rogatòria judicial.

–Que a Andorra hi ha separació de poders i que el seu ministeri no té per què saber què va passar amb la comissió rogatòria.

I això és una enorme mentida. En primer lloc, qualsevol expert en dret (i el ministre és batlle en excedència) sap que és precisament Govern qui tramet les comissions rogatòries judicials. Sempre s’havia fet per via diplomàtica i actualment és el departament de Justícia i Interior qui tramet les comissions rogatòries internacionals.

Em pot explicar el ministre com pot tenir la cara dura d’utilitzar el fals argument de la separació de poders i deixar entendre que sigui la Justícia qui tramet les comissions rogatòries, quan és responsabilitat del seu ministeri? Senyor Espot, una mica de respecte al poble sobirà, i fixi’s la poca intel·ligència de la seva mentida:

–En el cas del narcotraficant, vostè reconeix que no existeixen convenis internacionals que permetin a les policies d’Andorra i d’Espanya passejar-se lliurament per territori estranger.

–En el cas del lliurament de dades bancàries a l’ambaixada espanyola, vostè apunta que s’hauria fet per comissió rogatòria però que el seu ministeri no en sap rés. Quan la realitat és que el seu ministeri és qui fa la tramitació de les comissions rogatòries. S’adona que la seva mentida no passa de nivell de pati de primària?

–Sap el pitjor? Que dos dies més tard, la premsa va posar sobre la taula un seguit de correus electrònics entre la policia espanyola i empleats del banc intervingut per l’INAF que evidencien que l’intercanvi de dades bancàries es va fer sense comissió rogatòria.

Senyor Espot, vostè ho sabia, vostè ha mentit i vostè està trigant en dimitir pel mal que ha fet al poble andorrà.

I si algú en té dubtes, que no deixi de llegir els documents que sortiran al llarg de la campanya electoral...