En els darrers anys, els experts han constatat que els territoris de muntanya, com Andorra, són especialment sensibles als efectes del canvi climàtic. Efectes com l’augment de les temperatures, la disminució de les precipitacions i, per consegüent, de la neu i de l’aprovisionament d’aigua, són conseqüències directes del canvi climàtic i ja són ben perceptibles per a tots nosaltres.

Les regions de muntanya som ecosistemes vulnerables i, en els propers anys, ens haurem d’enfrontar a nous reptes. Per exemple, el nostre turisme d’hivern, molt basat en el sector de la neu, es pot veure afectat per la disminució de les nevades i, per tant, els camps de neu s’hauran de diversificar i adaptar a la nova situació. Aquesta nova realitat també afectarà la vida dels ciutadans, acostumats a tenir quatre estacions l’any. Ens haurem d’adaptar probablement a viure amb dues estacions, amb tot el que comporta.

Conscient d’aquest fet, el Govern ja fa anys que ha pres mesures i ha fet palès el seu compromís en la lluita contra l’escalfament global, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

En l’àmbit nacional, s’ha anat adaptant la legislació del país cap a aquest compromís. En cito alguns exemples.

L’any 2018, el Consell General va aprovar la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (LITECC) per unanimitat al Ple.

L’any 2020, el Consell va aprovar, també per unanimitat, l’Acord de reconeixement de la crisi climàtica i de declaració de l’estat d’emergència climàtica i ecològica. 

L’any 2022 es va aprovar la taxa CO2, impost que grava els hidrocarburs. Una part d’aquest impost permet finançar el transport públic gratuït.

L’any 2023 es va aprovar la Llei d’economia circular, per fomentar la reutilització i reduir el malbaratament.

En l’àmbit internacional, el març del 2011 Andorra es va adherir al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, i el 2016 va adoptar l’Acord de París del desembre del 2015. 

Quedà palès, per tant, el compromís d’Andorra en aquesta lluita mundial, amb una estratègia a llarg termini que ha de portar el país a assolir la neutralitat en carboni l’any 2050. Això implica polítiques decidides per part de les administracions públiques i un canvi de mentalitat global per assolir dits objectius.

A més, l’Acord de París estableix l’obligació, a tots els països signants, d’entregar cada dos anys un informe que reculli els compromisos i els avenços fets per fer front a la lluita contra el canvi climàtic. Es tracta de l’Informe bianual de transparència pel Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Andorra el va presentar a l’ONU a finals de l’any passat i ha superat la prova amb èxit. Així ho van indicar els experts de les Nacions Unides que van visitar el nostre país la setmana passada.

D’aquesta manera, Andorra s’ha convertit en el primer país del món a presentar i superar la revisió de les Nacions Unides sobre les contribucions nacionals contra el canvi climàtic. Hem posat així el nostre granet de sorra amb accions nacionals. A ulls internacionals, Andorra s’ha presentat com un model a seguir per la resta de països, i hem posat de manifest el nostre compromís per trobar alternatives a les problemàtiques que es plantegen en l’actualitat.

Tot i que som responsables de menys del 0,001% de les emissions globals, som un territori d’alta muntanya especialment vulnerable. Per això la lluita contra el canvi climàtic ha de tractar-se des de les institucions públiques, però cada ciutadà també n’és responsable amb les seves actuacions. 

Per tant, la nostra acció climàtica ha de ser ferma i hem de prioritzar les accions per adaptar el nostre país als impactes que es manifestaran en la manera de viure i en la nostra economia. A la vegada, cal buscar noves oportunitats en clau nacional, en aquesta nova realitat de conseqüències globals que haurem d’afrontar a mitjà i llarg termini.