L’altre dia vaig tenir l’immens plaer d’entrevistar Sundeep Waslekar, escriptor i pensador indi que va escriure un llibre el 2023 titulat Un món sense guerra. Ell ha dedicat molts anys de la seva vida a analitzar i intentar entendre per què s’originen les guerres. Molt senzill, deia, perquè hi ha persones que decideixen que n’hi hagi. Quines persones? Li preguntava. Doncs les que tenen el poder, és clar. Però aquestes necessiten el suport del poble, i faran servir qualsevol mitjà per tenir-lo, ja sigui el nacionalisme, l’economia, la religió, etc. Tot allò que sigui susceptible de ser utilitzat per aprofitar-se de la ignorància de la gent, reflexionava Waslekar.
Sempre es posa el mateix exemple, però per què Hitler va ser capaç d’envair gairebé Europa sencera i matar, en total, més de deu milions de persones en camps de concentració? Ho va fer tot solet? És clar que no. Va necessitar l’arma més poderosa i mortífera que ha creat l’espècie humana. I no, no és la bomba atòmica, sinó el fanatisme. Amb ell pots fer el que vulguis i arribar on sigui. Pots dominar països, continents i fins i tot el món sencer. Simplement has de ser prou espavilat, o malvat –per no dir fill de puta–, com per saber implantar aquella petita llavor al cervell de les persones que, més ràpidament o lenta, acabarà germinant i esdevenint en un bosc frondós i amb fortes arrels. I un arbre amb fortes arrels, com les sequoies, és molt complicat de fer caure. Normalment ho acaba fent pel seu propi pes i al cap de molts anys, un cop ja ha envaït de noves llavors –que esdevindran arbres igual de ben arrelats– tot el que l’envolta. Waslekar creu que això pot canviar. Això sí, primer la gent ha de despertar, em deia; llavors, els poderosos perdran. Tant de bo tingui raó, perquè des de la meva humil perspectiva –que ves a saber quina és– cada vegada veig més sequoies. I fills de puta.
