Un nou any a la cantonada

I ja el tenim aquí. Aquest any nou arriba amagat en mig del cap de setmana, desapercebut si no fos per Sant Esteve que ens farà començar la setmana amb una mica de sensació de festa. Seran unes festes nadalenques inserides en dos caps de setmana, enguany no hi ha cap possibilitat de robar un dia lectiu al calendari, però ho encararem com sempre.

Són dates assenyalades, dates per aglutinar la família i on apareixen al nostre record les persones que ens han deixat i aquest any ja no brindaran amb nosaltres. És curiós que el tràfec de l’any t’obstaculitzi el record dels éssers estimats, si més no a mi em passa, que tinc tendència a parlar en general i potser no us passa a tots. Doncs això, que el dia a dia aquest estressant que ens té subjugats em nega massa sovint mirar al voltant i prendre aire respirant fondo, obrint bé els narius. Aquest any la iaia i la tieta no seuran a taula amb la resta de la família, ha estat un any dur pel que fa als comiats, però l’absurda burocràcia no ens ha deixat plorar-les com cal; immersos en el paperam que envolta la mort no ens han deixat descansar ni un moment entre notaris i gestories. Suposo que diumenge serà un bon moment per pensar-hi, amb tota la família al voltant de la taula i aquella guspira que et dona el cava. 

Fa dos anys tal dia com avui llegíem a la premsa el que ja sabíem de la veu de les seves filles. Un bon amic havia mort, el Maurici Bellmunt. També va ser una pèrdua molt sentida i també hi ha un enyor fort que es fa pal·lès tot sovint en el grup de WhatsApp que tenim el grup de músics, amics seus, que vam enregistrar el seu disc l’any 2019, perquè no vam voler que el seu llegat musical i poètic, una part d’ell si més no, caigués en l’oblit. Aquest disc, que compta amb la participació del mateix Maurici recitant tres de les seves poesies i amb la participació dels germans Jan i Lluís Cartes, Carles Matute (també conegut com a Blau d’Àngel), Rebeca Raya, Fano Pallarés, Jordi de Miguel i Òscar Llauradó, és una mostra –molt petita– de l’estima que li tenim. El 2019 el vam editar en format físic i ahir va sortir en format digital a totes les plataformes de música on line com Spotify, Amazon o iTunes. Feu-li una escolta, és un disc que destil·la amor per tots els cantons.

Tant de bo aquests actes es poguessin fer més sovint. Aquests actes de generositat i admiració cap a les persones que estimem. I si podem fer-ho mentre siguin vius, molt millor.

Un desig per l’any que arriba: que la voràgine del dia a dia no ens faci oblidar la gent que ens envolta. I que siguem capaços d’aturar-nos per dedicar-los un moment. Fem-ho per nosaltres mateixos, estic convençut que això ens farà molt de bé. Pausa.

Sigui com sigui, me’n vaig a pencar, que tinc una pila de coses a fer.