Un nou curs que també farà història

Certament, mentre vivim el dia a dia, amb la quotidianitat arran de pell que ens xucla fins a l’últim alè, és complicat tenir la perspectiva suficient que ens ajudi a avaluar, revisar o repensar el que hem fet o dit o omès com a persones individuals i també com a integrants d’una família, d’un equip de treball, d’una entitat... I cal fer aquest esforç constant d’avaluació,  no per quedar-nos amb les pífies o els projectes truncats que ens desanimen o amb els fets a mitges que ens frustren o fins i tot amb els èxits que ens poden fer sentir escandalosament els més millors. I és que ni som els més guais, ni els més desastrosos. Senzillament som vianants que anem de ruta en el camí d’una vida que se’ns ha donat no com un trofeu per posar en una vitrina empolsinada, sinó com un procés de creixement a voltes constant, a voltes amb alts i baixos. Tanta tirallonga per dir que avui els infants comencen el curs escolar, que té molt de nou pel context actual de pandèmia –mai ho havíem fet en aquestes circumstàncies, almenys els d’edats primerenques, juvenils i mitjanes–.  Tant de bo la comunitat educativa de cada centre l’encari havent avaluat el darrer i el que ha suposat la desconnexió educativa presencial per als diferents col·lectius que la integren. Mirar enrere és positiu perquè ens aporta saviesa i ens arrela a la trajectòria vital d’una societat que malda per obrir-se pas malgrat les dificultats. Tant de bo sabéssim transmetre aquest missatge als nostres alumnes i més encara: tant de bo sabéssim escoltar com ho han viscut i com volen viure l’avui i el demà. Una bona tasca dels educadors serà donar-los eines per afrontar els reptes de cara i seguir així fent història.