Un nou front: l'entrada a l'FMI

El Govern ens continua sorprenent amb temes estrella en aquest tram final de la legislatura. Embarcat, com està ara, en la reforma de la funció pública i amb una vaga prevista dels funcionaris, com si fos poca cosa, sembla que està interessat a obrir nous fronts. Una maniobra, aquesta, que aparentment té per objectiu amagar el poc que s’ha fet en els anys anteriors. I és que ara ens anuncia que en breu s’iniciaran els tràmits per a l’entrada al Fons Monetari Internacional (FMI), un organisme del qual tots hem sentit parlar alguna vegada, però que no sabem ben bé de què s’encarrega realment. Es tracta, segons es pot llegir a la Viquipèdia, de “l’organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d’observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d’oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi”. En vista d’aquesta definició, segur que ens aniria bé que algú vigili el nostre sistema financer, després del que ha passat amb BPA. I també que ens puguin oferir assistència tècnica i financera... Tot i així, el cert és que em fa l’efecte  que els veritables motius que porten el Govern a prendre ara aquesta decisió no s’han acabat d’explicar clarament. I és que, de moment, per exemple, no s’ha donat a conèixer oficialment el cost que suposarà la incorporació a aquest organisme. Segurament, haurem de pagar una quantitat important amb diners públics per donar estabilitat i credibilitat al sistema financer. Un objectiu que potser per a alguns serà una prioritat i per a d’altres, no.