Per un nou ordre multilateral

Milers de vides es perden en un sol dia a tot el món. Les economies, que a penes s’havien recuperat de la crisi financera de l’última dècada, ja estan passant per la crisi més greu des de la Gran Depressió dels anys 30.
Líders populistes autoritaris intenten utilitzar la inseguretat produïda per la pandèmia per augmentar el seu propi poder personal, debilitant així democràcies ja fràgils. Alguns d’ells, de Donald Trump a Jair Bolsonaro, adopten una actitud de negació, ignorant les recomanacions de científics i especialistes en salut.
El comportament egoista d’alguns líders està impedint que els més necessitats tinguin accés als productes essencials per lluitar contra la pandèmia. Actes de pura pirateria estan sent practicats pels més poderosos.
Organitzacions com l’OMS, el Consell de Seguretat de l’ONU i organitzacions informals com el G-20 no aconsegueixen superar les diferències entre els seus membres, i no són capaces d’aprovar un pla d’acció per enfrontar la crisi.
Una frase moltes vegades repetida durant la pandèmia és: “El món mai més serà el mateix”. De fet, és d’esperar que la humanitat aprengui d’aquesta crisi, especialment per aquells que més estan patint en aquesta societat tan desigual.
El sistema mundial ha de ser reconstruït de forma molt fonamental.
Molts governs i els pobles que representen, i que desconfien d’una globalització desenfrenada, basada en la crua recerca del benefici, principalment pel capital financer, tindran la temptació de capbussar-se en algun tipus d’aïllament, escèptics sobre el valor de la cooperació internacional.
La humanitat corre el risc d’una nova era de guerra de tots contra tots, amb enormes riscos per a la seguretat i la prosperitat del planeta. Un món ja extremadament desigual encara ho seria més, i això  provocaria tots tipus de conflictes i convulsions socials.
No necessàriament ha de ser així. Els governants han d’entendre la necessitat de solidaritat per enfrontar-se als desafiaments plantejats per la naturalesa i per les accions (o inaccions) dels propis éssers humans.
És imperatiu que cert nombre d’estats o entitats supranacionals busquin aliances i col·laboracions per contribuir a la creació d’un món multipolar, lliure d’hegemonia unilateral i d’enfrontaments bipolars.
Aquestes aliances permetrien un verdader multilateralisme que afavoriria  una real cooperació internacional.
Els països que han d’exercir un lideratge natural no hegemònic han de trobar formes de democratitzar els seus propis sistemes polítics, sent més capaços de respondre a les necessitats dels seus pobles, especialment dels sectors més vulnerables.
Justícia i govern han de caminar units.