Inspirant-se en programes com l’existent al Regne Unit, on des de l’Administració s’atorguen ajudes en forma de préstecs sense cost per ajudar a cobrir part de la hipoteca i facilitar d’aquesta manera l’accés a l’habitatge, el Govern, ja en funcions, està treballant en una iniciativa similar amb la voluntat de facilitar a famílies i, sobretot, joves poder obtenir una hipoteca bancària per a la compra d’un habitatge.
La iniciativa –digueu-me mal pensat, però es podria concretar quan s’acosti l’inici de la campanya electoral– sembla positiva i pot ser un granet de sorra més a l’hora de buscar solucions a un problema com l’accés a l’habitatge que, segurament perquè s’ha decidit encarar massa tard, cada vegada va agafant una dimensió més important i que, malauradament, no és exclusiu d’un col·lectiu concret, sinó que afecta cada vegada més persones i famílies que tot i treballar i tenir un sou, que a priori els hauria de permetre viure amb certa comoditat, tenen dificultats per poder fer front al lloguer o per mirar d’accedir a un habitatge en propietat.
Ara bé, malgrat la bona intenció que de ben segur hi ha darrere d’aquesta mesura que s’està treballant, s’està repetint el mateix error, ja sigui de forma voluntària o involuntària, que s’ha comès amb altres mesures que tot i mirar de facilitar que hi hagi més disponibilitat d’habitatges al mercat no garanteixen que aquest sigui realment accessible per a aquelles persones que segurament més el necessiten. I és que ajudar a pagar un habitatge car no ajuda a resoldre el problema.
