Un país on les dones no compten
Segons quines afirmacions només es formulen perquè tenim la certesa que rebrem un calorós aplaudiment després de pronunciar-les. Això no vol dir, però, que aquestes hagin de ser sensates ni tampoc justes. I en aquesta línia s’emmarca una de les propostes estrella que Xavier Espot va avançar dimecres en la seva presentació com a candidat demòcrata a cap de Govern i que (suposem) pretenia donar resposta a la demanda del moviment feminista de despenalitzar l’avortament. La mesura passa per la creació d’un servei adreçat a les dones que tenen un embaràs no desitjat a les quals s’oferiria suport mèdic, psicològic i social. La despenalització ni es planteja. Una acció paternalista que manté segrestada la capacitat de decidir de les dones sobre la seva vida. Un filó d’ocupació per a psicòlegs i d’altres experts que tractaran els efectes col·laterals que té una interrupció voluntària de l’embaràs sobre la salut. Malalties induïdes per l’acció de la societat. Sí, per l’acció de vostès, senyors governants, que converteixen amb les seves lleis les dones en assassines quan no volen (o no poden) tenir un fill. Que obliden les seves obligacions davant dels embarassos de menors, situacions que hipotequen –i en molts casos destrueixen– el futur de les nenes. Que empenyen les dones a ser mares, afavorint el seu empobriment i la seva vulnerabilitat (allò del pa sota el braç ja no ens ho creiem). La solució és una i l’única: legalitzar l’avortament i deixar-nos de propostes que, si no fos tan dramàtic el panorama, quedarien com un simple acudit (dolent).