Hi ha estrangers estranyats amb Espanya. Els estatunidencs se sorprenen per la poca amabilitat dels cambrers, pels horaris i per un mes de vacances seguit. El darrer consell de ministres serà el 28 de juliol i el següent, l’1 de setembre.
Fins i tot el jutge que instrueix el cas de la dona del president espanyol, Begoña Gómez, ha tocat el pirandó deixant penjat en mans del substitut el tema del passaport. Les vacances, com les vaques a l’Índia, són sagrades. L’heteropatriarcat judicial devia ser això: mentre visquis sota aquest aute judicial tu et quedes aquí mentre jo me’n vaig a Punta Cana. Ni escapada el proper cap de setmana a la Copa Mundial d’MTB UCI 2026 d’Andorra, ni graduació de la filla a Dublín. Total, abans no hi havia birrets, fotoreclams i vídeos lamentables a Instagram. Un petó dels teus pares a la galta, un copet a l’esquena i prou.
Així que és possible que el jutge Peinado estigui aplicant un model educatiu preconstitucional espanyol. Begoña es podria fer un passaport de la República Independent de Casa Seva i punt. I les vacances amb el seu marit haurien de ser en territori espanyol, tot i que com diu el comentarista i advocat Ben Shapiro, els mals presidents no en mereixen, només mereixen menyspreu.
Pedro Sánchez pot viatjar a l’estranger però compte amb el que hi ha a les maletes a la tornada. Va justificar el cas de les joies de Rodríguez Zapatero explicant que quan un va a determinats països, no sap el que li posen els xeics a les maletes.
Cal imaginar-se la sorpresa de Zapatero en obrir la Samsonite i pensar que havia agafat per equivocació l’equipatge de l’arxiduquesa Carlota de Baden-Wurtemberg amb aquelles maragdes i aquells robins. És que perquè els casos de corrupció siguin divertits es necessita una mica d’imaginació.
