Res de nou s’albira a l’horitzó pel que fa a la celebració, diumenge vinent, del Primer de Maig a Andorra, que s’augura altre cop anodina. Els pocs sindicats amb alguna activitat al país —SAT, USdA i Sitca— no s’atreveixen a anar més enllà de l’organització d’una arrossada popular amb lectura de manifest i, com han recordat de nou els seus líders, a Andorra poc s’ha de celebrar en aquest àmbit. Serà, un cop més, una jornada lúdica que almenys servirà per tornar a posar de manifest que Andorra encara is different en drets laborals i que, a punt de complir-se 25 anys de la Constitució, el dret de vaga no està regulat. En aquesta ocasió els sindicats tenien un bon motiu per intentar mobilitzar els treballadors, com és l’increment de l’1% de la seva cotització a la Seguretat Social, percentatge igual al que han assumit els empresaris. I és que els arguments per sostenir que treballadors i empresaris han de suportar la pujada en la mateixa mesura són més aviat escassos. Tot i així, han rebutjat fer-ho conscients de la dificultat que hi ha al país perquè les persones surtin al carrer a expressar el seu parer, com s’ha demostrat en diferents ocasions. Mentrestant, el Govern continua fent cas omís de les reivindicacions perquè el país disposi, per fi, d’una regulació que faciliti la pràctica sindical al mateix nivell dels països veïns, amb els quals sembla que ens vulguem homologar en tot menys en aquest aspecte. És la mateixa tàctica que adopta l’executiu en altres matèries, però amb la diferència que en aquest cas no hi ha ningú de fora amb prou poder que li toqui el crostó per fer-lo canviar de parer.
