Un primer pas cap a la reserva de la biosfera

La proposta per fer d’Andorra el primer país reserva mundial de la biosfera comença a caminar. És cert que tot just estem en la fase inicial, però no deixa de ser un pas significatiu i un clar compromís del Govern amb un projecte que encaixa amb el model de sostenibilitat amb què s’està treballant per fer d’Andorra un referent com a país compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i la lluita contra el canvi climàtic.

l Govern ha adjudicat ja els treballs tècnics que han de servir per avaluar les potencialitats que el nostre país reuneix per poder presentar una candidatura tan important com aquesta a la Unesco. Per aquest projecte podem comptar amb l’experiència i el bagatge important dels professionals que van assolir de forma pionera una fita similar per a l’illa de Menorca fa vint-i-cinc anys.

L’exemple de Menorca és un cas perfectament assimilable al d’Andorra, una destinació que viu en bona part del turisme, una preocupació necessària per assolir l’equilibri entre la conservació de la biodiversitat, la natura i la cultura, i un volum turístic necessari que ajuda en el desenvolupament i el progrés econòmic del territori.

En el cas menorquí es tracta d’un dossier que va iniciar la seva candidatura amb només una part de l’illa per acabar integrant la totalitat del territori. Si mirem Andorra, Ordino ha fet un primer pas que ha de marcar el camí a seguir per a la resta del país, ja que l’objectiu ha de ser el d’assolir el reconeixement com a únic país que tot ell és considerat una reserva de la biosfera, un territori on es combina amb equilibri i respecte per l’activitat humana econòmica i social, amb la protecció i la conservació de l’entorn.

Reserves de la biosfera n’hi ha 650 a tot el món, però cap d’elles és un país, la majoria són zones, regions o illes. Els beneficis d’una futura declaració se centren en tres aspectes: un reconeixement internacional dels nostres valors naturals, la nostra biodiversitat i el nostre patrimoni cultural. Un segon reconeixement del nostre model econòmic com a referent d’equilibri entre activitat econòmica i respecte per la natura. I finalment, un impacte directe en la nostra economia gràcies als revinguts que una declaració d’aquest reconeixement pot aportar al PIB del país.

La reserva de la biosfera no impedeix el desenvolupament i creixement dels territoris, al contrari, el que promou és que el creixement sigui ordenat, respectuós i assumible tot evitant hipotecar les generacions futures. Per poder assolir una economia sostenible és necessari l’ús intel·ligent i creatiu dels recursos paral·lelament al suport a les empreses locals, afavorint la creació de llocs de treball, utilitzant i promovent els productes i els serveis locals.

Pel que fa a la cultura, la sostenibilitat que cerca una reserva de la biosfera consisteix a contextualitzar tot allò que genera el desenvolupament amb el marc de la cultura local. Finalment, i respecte als aspectes socials del projecte, els territoris que són reserva de la biosfera de la Unesco cerquen garantir una societat que es reconegui i s’identifiqui amb l’entorn, i amb l’ús dels recursos de forma que tots els agents col·lectius i individuals hi participin.

És un projecte de país, que requereix la implicació de tots els agents socioeconòmics, i que ha de servir d’eix vertebrador per poder alinear totes les polítiques públiques i privades sota uns criteris comuns i amb uns objectius compartits; la conservació del medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic i l’assoliment d’un desenvolupament econòmic sostenible.