Un punt d’equilibri?

Dia de Sant Jordi. A les 18.10 comença a Ràdio Nacional d’Andorra el programa Sense Filtres amb tres convidats que, sota la moderació de la presentadora del programa, han d’opinar sobre la relació entre la qüestió catalana i Andorra. La primera pregunta que reben promet un debat entretingut: “Quina és la raó del rebuig que el tema de Catalunya provoca en part de la població andorrana?”.

Els convidats tenen opinions diverses i distants. Totes elles ben argumentades i on traspua clarament la part emocional del tema. Un dels participants diu que part d’aquest rebuig rau en el que es coneix com a “pancatalanisme”, aquelles actuacions que ultrapassen els límits del mateix moviment i s’estenen, amb ambició política i territorial, sovint inconscientment, fins a arribar a persones que no ho accepten de bon grat.

Caldria, doncs, d’alguna forma i per evitar ferir susceptibilitats, cuidar molt bé com s’explica i com s’informa d’aquesta “qüestió de Catalunya” en els territoris veïns. Donar per fet que cal abordar-ho des d’una mirada única, i entenc per única la mirada en pro del moviment independentista, és molt suposar.

Un dels altres participants parlava de l’Andorra polièdrica, la de les mirades múltiples sobre determinades qüestions. No caldria que els mitjans, i sobretot els mitjans públics, reflectissin aquesta diversitat de mirades que trobem a casa nostra?

Fa uns quants dies enrere, el dilluns 16 d’abril, vaig sentir certa estupefacció en escoltar els titulars de les notícies del dia a la nostra ràdio pública. Feia 48 hores que França havia intervingut militarment en territori sirià. I Rússia no estava gens de bon humor... Una intervenció que posava un nou punt d’inflexió en un conflicte mortífer i que ha portat accions terroristes sense precedents al nostre continent. França és el nostre país veí. La tenim a 25 quilòmetres d’Andorra la Vella.

Doncs ni un comentari ni mig. La secció internacional de les notícies estava ocupada per una única informació: el detall, fil per randa, del desenvolupament de la concentració del 15 d’abril a Barcelona convocada per demanar la llibertat dels líders independentistes que es troben empresonats. Dic fil per randa perquè la notícia va anar fins a la lectura dels manifestos del fill gran de Jordi Sánchez, de la companya de Jordi Cuixart i de la intervenció de Carles Puigdemont via xarxes socials.

No tinc clar com es destria el que és notícia del que no ho és, però tinc la sensació que en determinats temes caldria trobar un cert punt d’equilibri...