¿Un somriure treballant set sobre set?

Fa anys que ho sentim. És la cançó de l’enfadós. Aquest país necessita millorar l’atenció al client. Musiqueta que va sonant de fons però que potser només sentim però no escoltem. O potser ens resistim a adoptar les mesures per aconseguir uns compassos de silenci. O fins i tot una virtuosa melodia que flueix com la seda. Recentment hem tornat a tenir una nova diagnosi sobre l’estat del sector comercial, que no aconsegueix passar al següent compàs de la crisi. Una de les conclusions és la manca de professionalització de les plantilles. I torna la cançoneta. “Costa tant trobar personal preparat... La gent no vol treballar... És complicat retenir els treballadors...” Però, com bé saben, la qualitat es paga. I és difícil atendre amb un somriure el potencial comprador quan les condicions laborals són tan paupèrrimes. Potser millor seguir enganxat al WhatsApp o al Twitter i gaudir d’aquest món que ens estem perdent a fora. Que s’ho faci ell mateix, el client! Ja ho diuen els gurus de l’economia: per gaudir d’un bon servei cal que el treballador se senti ben pagat per la tasca que des­envolupa. Una realitat que dista força del nostre entorn més immediat, en què molts empleats del comerç han de tenir dues feines per poder viure dignament en una societat avançada. Deu ser fumut, això de treballar set dies sobre set i haver de mantenir en tot moment el somriure als llavis, dir bon dia a cada persona que passa la porta per tafanejar entre la mercaderia, que abans hem hagut de col·locar i mantenir lliure de pols, i oferir als clients una àmplia riquesa lingüística.