Avui t’han convidat a sopar una parella que són companys de la feina. Tenen el pis decorat amb objectes d’art delicats. Bon gust sense ostentació. L’amfitrió t’ofereix un aperitiu a base de torradetes de pa de sègol, amb anxoves de l’Escala sobre un llit de compota d’alvocat. Cuina de fusió. T’agrada tot, oi?, demana ella des de la porta del menjador. Sí, no pateixis, respons amb una certa inquietud perquè l’amalgama de l’alvocat amb l’anxova t’ha deixat les papil·les gustatives en carn viva. Seieu a taula. Vaixella anglesa i copes de vidre bufat de forma artesanal. Ell et cedeix l’honor de tastar primer el vi que s’oxigena en un abocador. Fas girar la copa, hi poses el nas, t’humiteges els llavis i pronuncies la frase: És bo! Perdona? Què has dit? És un vi ecològic elaborat amb raïm garnatxa peluda, una varietat que es donava per desapareguda, recuperada a partir dels ceps d’una masia abandonada, reconstruïda per uns neorurals... i tu només has estat capaç de dir: És bo! Necessites urgentment uns consells per posar-te al dia. Llegeix amb atenció i aprèn del mestre. Si el sopar hagués tingut lloc fa cinc anys podries haver dit: el color és de picota madura; en boca té un toc afruitat amb algunes notes d’espàrrecs verds. Espereu, sento també un regust de nous silvestres encara tendres. Sí, sí, té un fons com d’aquells formatges francesos de nous que venen a l’alimentació del Pyrénées. Gràcies, amics, sé que el guardàveu per obrir-lo en una ocasió especial, m’ho prenc com una mostra d’estima sincera. Perfecte! Hauries quedat com un senyor.

Aquesta nit, però, no n’hi ha prou. Als tasts de vins s’escriu actualment la literatura de més nivell, de més volada. Has d’anar molt més enllà. Deixar fluir la imaginació. Cercar adjectius agosarats i metàfores atrevides. T’ofereixen un garnatxa peluda i el color et recorda els capvespres de foc en un cel inabastable. Pel nas et pugen efluvis de prunes i nabius salvatges. Si l’amfitrió t’informa que és un Terra Alta criat en uns bancals de la serra de Pàndols, escenari d’enfrontaments cruents durant la batalla de l’Ebre, aleshores comences a sentir al paladar el rovell de la metralla enterrada sota les arrels dels ceps. Al fons de la copa trobes l’absència dolorosa d’aquells que van perdre la vida entre la vinya. Boira que s’esquinça de matinada, baioneta de sarment, perfum de molsa en la solitud de la trinxera. Ombra de xiprer. El silenci dels morts s’allargarà fins a la darrera glopada. Memòria que esperava adormida dins l’ampolla que algú la despertés. Victòria que no vol ser venjança, sinó el triomf de l’esperit ancestral de la terra convertit en vi. Ara sí! Estàs absolutament in, trendy o com es digui. Ja pots atacar satisfet l’amanida suculenta d’espinacs, créixens, festucs i tomàquets xerri, adobada amb una vinagreta de ceps. Ves amb compte amb la garnatxa, que a més de peluda frega els 15 graus. Bon profit!