Amb motiu del 150è aniversari del naixement de Segundo de Chomón, diverses institucions culturals organitzen activitats al voltant de la figura d’aquest director i tècnic cinematogràfic nat a Terol l’any 1871, àmpliament reconegut pels seus contemporanis, i injustament oblidat per la història del cinema. 

És en aquest marc que l’Àrea de Museus i Monuments va organitzar una activitat per apropar la figura de Chomon als més petits. Els més grans de la casa podeu gaudir-lo al teatre que forma part de l’exposició Abracadabra, a l’Era del Raser, a través d’una selecció de tres dels seus films més representatius: Les roses magiques (1906), Créations renversantes (1905) i Magie moderne (1908). 

Arribats a aquest punt, la major part de vosaltres us demaneu de qui està parlant aquesta noia tan friqui. Doncs bé, després de passar-nos un any amb la producció d’Abracadabra, i batallar àrduament amb el nostre nivell d’idiomes i la Fundació Pathé, amb l’amic Edu vàrem arribar a una conclusió: Chomón, mola. I avui sabreu per què.

Si anem per feina, i ens saltem les dades biogràfiques que trobareu fàcilment al vostre cercador, farem esment d’alguns dels desenvolupaments tècnics que se li atribueixen i pels quals s’ha ben guanyat un lloc al cel dels cineastes. Cal advertir que Chomón no fou un inventor en tota regla, però sí que treballà de forma minuciosa per millorar i evolucionar nombrosos procediments.

Així doncs, i juntament amb la seva dona, la qual havia treballat una temporada acolorint pel·lícules de Georges Méliès i Charles Pathé, va obrir a Barcelona una sucursal de la casa Pathé, on va millorar la tècnica del pochoir. Consistia a acolorir fotograma a fotograma, i seria l’origen del Pathécolor.

El 1908 dirigí L’hôtel elèctrique, obra mestra del cine d’animació. Chomón havia creat l’stop-motion, consistent a animar objectes fotograma a fotograma. Hi presenta una història diguem-ne futurista on una parella arriba a un hotel on tot funciona de forma automàtica. El moviment dels objectes és impecable. 

Un altre dels invents que se li atribueixen és la tècnica del tràveling. Chomón fou contractat com a operador de càmera i ajudant de direcció a la súperproducció Cabiria (1914), on va dur a terme una de les escenes més impressionants de la cinta, l’erupció del volcà Etna, a més a més de rodar nombroses escenes desplaçant la càmera sobre un rail. 

Segundo desenvolupà moltes altres tècniques. Se’l recorda com el senyor que van contractar per fer la competència a Méliès, tot i que  Méliès a més de cineasta era il·lusionista, i utilitzava el cinema com a eina per presentar els seus trucs, mentre que Chomón, en canvi, era un cineasta implacable, interessat a desenvolupar tota mena de tècniques i que donessin valor als seus films. D’altra banda, Méliès va crear la seva pròpia càmera i disposava d’un espai per projectar les seves pel·lícules: el teatre de Robert-Houdin. Chomon, en canvi, fou víctima de la política de l’anonimat dels treballadors de la casa Pathé.