O és una qüestió d’edat o és que cada any posen el santuari de Canòlich més lluny. Pujar pel camí vell cada cop és més dur, i més si continua fent aquesta calor. La beguda que has agafat de la nevera de casa no te la beuràs al Collet Purgat; la mastegaràs com un batut de pastís de clara d’ou de les monges carmelites. 
Serà més fàcil trobar un ovni amb el Google Maps que un lloc d’ombra en determinats trams mentre sues més que si estiguessis dins d’una obra de Tennessee Williams al mateix temps que apartes una bola d'herbes del desert i apareix el Pokémon Charmander, amb la cua envoltada de flames, demanant un mica d’aigua. Te’l mires amb la mateixa inquietud que quan el coronel Aureliano Buendía descobria una gotera al sostre de casa a Cent anys de solitud. Perquè d’aigua fresca, amb una mica de sort, n’hi haurà al Collet Martí, ja que si no   el futur és tan prometedor com el de la cabra que deixen lligada a una estaca a Jurassic Park perquè se la cruspeixi el tiranosaure rex. 
Sense oblidar que és més fàcil trobar la pipa incorrupta de Sherlock Holmes en un fosc soterrani de Baker Street o descobrir les traces de El Dorado a l’interior d’alguna selva amazònica que sobreviure als cruiximents i fiblades. L’avís de la seva arribada amb els primers dolors sempre provoca el mateix terror que quan surt l’anunci que Álex Ubago ha publicat un disc.
En aquell moment de l’ascensió, i si es compleixen les previsions meteorològiques, el camí serà Pompeia l’any 79 en plena erupció del Vesuvi. Per intentar fer-hi front caldrà posar nadales a la llista de reproducció de l’iPad que rivalitzaran amb els peus que seran com una rosella cantant el mariachi Las mañanitas. Allà, pobres, tancats dins de les sabatilles com si estiguessin al sarcòfag de la central de Txernòbil i la roba, amb la mateixa pudor que el vestidor dels Denver Broncos després d’un matx amb pròrroga. 
Tot per arribar, com cada any, encara que sigui a empentes i a rodolons, a dalt, com si t’haguessis de trobar, de sobte, amb la tomba de Solimà del Magnífic i amb aspecte d’haver-te escapat d’una colla de zombies de The Walking Dead protagonitzant un dels episodis més lacrimògens de la història després de les morts de Chanquete, la mare de Bambi o quan Pinotxo es va convertir en un nen de veritat. Una profunda investigació d’una universitat que es vol instal·lar a Sant Julià ha arribat a la conclusió que a partir dels 65 anys si s’ha treballat de periodista, no és recomanable anar a peu a Canòlich pel camí vell. Però encara hi ha algú que hi va. I mentre, la NASA buscant vida intel·ligent en altres planetes.