Feia temps que no feia referència a Islàndia! Resulta que, a escassa distància de Reykjavík, hi trobem Toppstodin, topònim localment conegut per l’antiga central tèrmica que ja no produeix energia des de fa algun o altre decenni, i que s’alça allà al mig.
L’Ajuntament de Reykjavík tenia diverses opcions a davant seu: desmantellar l’edifici –gastant diners públics– o bé valoritzar-lo d’alguna manera sense massa despesa. I sabeu què va decidir? Doncs en un acte que a les nostres latituds passaria per temerari, agosarat i altament irresponsable, va donar les claus de l’edifici als creadors i emprenedors locals! Sí! A una colla de joves, i no tan joves, amb el cap ple de projectes rocambolescos i que volien compartir un espai comú. Gent amb un imaginari ric, que es dedicaven un al videoart, un altre a l’estilisme, uns altres a la música i un altre encara al disseny gràfic. Tots en un mateix espai... Coworking en estat pur!
Doncs Toppstodin ha complert els objectius: d’allà ja no en surt energia per ser consumida a les llars islandeses, sinó material cultural de molt bona qualitat. És de qualitat, ja que per poder disposar-hi d’un racó per treballar has de tenir una mica de currículum artístic. O sigui que has d’haver fet alguna coseta interessant, vaja. Això ja situa el llistó en un cert nivell. D’altra banda, si ets músic a Toppstodin i al local del costat hi tens un dissenyador gràfic, segur que hi acabes compartint algun projecte. I si hi ha un realitzador de vídeos..., imagineu-vos com van encaixant les peces!
Les regles del joc són senzilles: els candidats a tenir un espai a la central presenten una sol·licitud amb els seus estats de servei i signen un document de compromís de producció de nou material de forma regular. A la vegada, accepten difondre el que fan en una mena de portes obertes que es fa via streaming cada any: les Toppstodin Sessions. Els artistes s’ocupen del control de plagues –tenen un gat–, també de la neteja, i paguen un lloguer mòdic. L’Ajuntament s’ocupa de la factura de la llum, de l’assegurança i de gestionar les sol·licituds. No s’ha adequat l’edifici, no s’ha renovat ni s’hi han invertit gaires diners.
No sembla complicat. I no ho és. Amb pocs recursos s’ha aconseguit un catalitzador creatiu i d’innovació que actua també com a element motivador per als joves que aspiren a ser residents a Toppstodin. De central tèrmiques, a Andorra, no en tenim. Però, mentre llegíeu les línies anteriors, no us ha passat pel cap algun o altre espai públic tancat i barrat de casa nostra que podria ser el Toppstodin made in Andorra?
