El 31 de juliol del 1943 hi va haver una tragèdia a la parròquia de Canillo, més aviat a cal Gastó de la costa sota Ransol, un fratricidi, un home va matar el seu germà: Pere Areny va matar el seu germà Antoni Areny.
Últimament s’ha fet molt ressò d’aquesta tragèdia amb documentals i llibres.
Intentaré escriure el que m’havia explicat el meu pare, que DEP.
Cal Gastó era una casa bona de Canillo. Tenien moltes propietats i dos bordes a Incles. Malauradament aquell dia no sé què va passar pel cap d’aquell home. Deien que era gelós i ell volia ser l’hereu. Uns anys enrere ja havien trobat un altre germà mort en unes circumstàncies estranyes.
L’assassí va ser arrestat i empresonat. El meu pare havia anat una nit a fer guàrdia a la presó, perquè no hi havia gaires policies, un a cada parròquia, eren sis. Aquella nit el presoner no va badar boca i no contestava res quan li preguntaven.
El judici es va fer a la plaça d’Andorra la Vella  amb una gran multitud de gent, inclús nens, amb les autoritats i batlle. No hi havia advocats aquells temps, el van declarar culpable amb pena de mort. Si una sola persona hagués demanat clemència, potser l’haurien disculpat. Ni el capellà que hi assistia en va demanar.
Va baixar tota la comitiva caminant fins al cementiri, ell escortat per dos policies. Va ser l'única vegada  que un viu assistia al seu enterrament.
Allí els policies esperaven amb els fusells. Van dir que un havia dimitit. També van dir que només un fusell estava carregat, però ells no ho sabien. Van tirar tots i va caure mort. Perquè hauria quedat destrossat si tots els fusells haguessin estat carregats.
A Cal Gastó també hi havia una germana que tenia demència.
 I la van portar a Barcelona en una residència. Diu que va morir aviat.
Aleshores el batlle i altres van nomenar dos marmessors per ocupar-se de la casa, que va quedar tancada molt temps, fins que la van heretar uns parents llunyans.
Aquesta va ser l’última pena de mort del país. Abans  la pena de mort existia a tot el món. Els culpables o no, eren cremats, penjats, guillotinats... els qui no eren matats tenien cadena perpètua i sovint eren enviats a la Guyane, on els tractaven com esclaus i morien poc temps després. 
Ara la pena de mort està abolida a molts països. Als EUA, a algun Estat encara existeix i utilitzen la cadira elèctrica.   
La violència i el terrorisme continuen. Desitgem que ben aviat s’acabi i poder viure en un món millor.