Estem a l’any 1961 i els campistes francesos ja han clavat les seves tendes als nombrosos terrenys que es troben per les valls i confraternitzen amb escandinaus, alemanys, belgues i anglesos. El diari L’indépendant ens explica que aquest paradís s’està transformant massa de pressa i ben lluny queda la tranquil·litat dels anys 1940 a 1950. Als problemes d’aparcament s’afegeixen els edificis que han crescut com si fossin xampinyons, els cinemes i els sis night-clubs que han vist la llum aquell mateix any a més de la profusió de botigues.

Andorra es modernitza i aquell mateix any, per al divertiment dels nacionals i turistes, rebrà la visita d’estrelles dignes de la sala francesa Olympia com són Johnny Halliday, Gilbert Bécaud i Les compagnons de la chanson. Per als qui vulguin escapar del bullici de l’avinguda Meritxell, es recomana hostatjar-se en hotels de les parròquies altes que ofereixen paisatges majestuosos de somni.

Una informació gens menyspreable, avisa als conductors francesos que han de tornar al país que s’ha instal·lat a Fra Miquel un nou servidor de benzina a preu andorrà.

Com a atraccions podem trobar, l’any 1966, el Luna Parc Bruno o la Rotonda on es pot menjar i gaudir d’espectacles folklòrics. La premsa francesa la podem trobar Chez Limoges on també es pot gaudir de l’exposició d’obres d’art esculpides a la mà sobre alabastre del país. Els amants de la filatèlia podran trobar a les galeries Meritxell una exposició que els mostrarà també una col·lecció numismàtica i armes antigues. I qui vulgui emportar-se un record dels paisatges andorrans, només haurà de fer una volta per l’exposició de quadres de Puig. Durant el dia poden divertir-se agafant el telecabina que els portarà d’Encamp al llac d’Engolasters i si no el telecadira de Soldeu els farà descobrir altres paratges de les 9 del matí a les 7 de la tarda. Qui vulgui festa, podrà trobar gresca als diferents night-clubs que hi ha al país. A Encamp trobem el Rosaleda; a Escaldes, El Refugi i La Bodega; a Andorra la Vella, el Toni’s-Club i el Pyrénées Night-Club, i finalment a Sant Julià, La Cabana. Aquell any, al mes d’agost, s’homenatja a la feliç parella que comptabilitzen com al turista que fa 1,5 milions a creuar les nostres fronteres des de principis d’any. Es tracta de Mariette i Bernard, joves ensenyants francesos de viatge de noces. Una xifra rècord per aquest petit país.

Els anys van passant i el 1968 ja podem comptar més de 4.000 campistes que envaeixen les muntanyes. De juliol a setembre, el trànsit esdevé un problema greu havent de passar tots pel mateix carrer. Un suplici que les autoritats andorranes intenten arreglar –a manca de la construcció de més carreteres– amb l’arribada de guàrdies urbans procedents de Barcelona que intenten amb tota la seva voluntat alleugerir la circulació i la paciència dels visitants que repetien any rere any la seva estada a Andorra.