Una (altra) mancança de la sanitat andorrana

El recent naixement d’una nova entitat al país, l’Associació de Trasplantats i Donants d’Andorra (Atida), ens ha permès conèixer un aspecte de la sanitat andorrana que fins ara segurament havia passat desapercebut per bona part de la població. Resulta que a hores d’ara a Andorra no pots fer-te donant d’òrgans perquè no existeix ni la reglamentació ni els mitjans tècnics perquè això sigui possible, cosa que com a mínim, per no utilitzar altres adjectius, es pot qualificar de sorprenent. D’aquesta manera, la trista realitat és que es perd la possibilitat de salvar fins a set vides en cas que alguna persona s’hagués volgut fer donant en vida i hagi mort de manera sobtada. Crec que és lògic que en un petit país com Andorra no es puguin portar a terme certs trasplantaments que per la seva complexitat exigeixen uns centres més especialitzats, però el que no s’entén de cap de les maneres és que en ple segle XXI encara no s’hagi resolt una qüestió com aquesta. A més, resulta que fins i tot en alguns casos pot ser més barat que seguir determinats tractaments, com l’hemodiàlisi. Per resoldre qüestions com aquesta, que ha hagut de ser posada sobre la taula per la societat civil, és pel que estem pagant sous astronòmics als càrrecs directius que estan al capdavant de la sanitat del país. I és que més enllà de garantir la correcta i eficient gestió del dia a dia, aquests responsables també haurien de posar èmfasi en la planificació de les prestacions que una sanitat pública d’un país desenvolupat ha de garantir, cobrint les eventuals mancances que hi pugui haver.