El Comú d’Andorra la Vella ha adjudicat algunes obres a un familiar d’un conseller comunal de la majoria demòcrata. El fet, que a altres llocs hauria aixecat molta polseguera i sens dubte hauria estat objecte de molts titulars, no ha estat notícia en els mitjans de comunicació. I és que, de moment, en aquest àmbit també es pot dir aquella tan coneguda frase d’Andorra is different perquè, amb l’actual legislació a la mà, no hi ha hagut cap irregularitat. Alguns membres del sector de la construcció sí que s’han mostrat crítics, quan han estat consultats, amb la forma de procedir de la corporació. Sembla que la manera d’actuar de les administracions en aquests casos és fer les adjudicacions de les obres a l’oferta més barata, tot i que de vegades es tenen també en compte altres factors. I això s’està complint fill per randa en totes les adjudicacions. Ara bé, aquesta manera de procedir posa de nou de manifest que, pel que fa als concursos públics, una qüestió és l’ètica i una altra de molt diferent l’estètica. I és que encara que no hi hagi cap regulació que s’hagi infringit no deixa de ser molt lleig que algú prengui part en una decisió sobre una adjudicació en la qual la seva objectivitat pugui estar compromesa. Els mateixos constructors recomanen que en situacions com aquestes s’eviti, en la mesura que sigui possible, el conflicte d’interessos que pot sorgir i sigui el mateix familiar del polític qui, en casos així, s’abstingui de concórrer al concurs. Una recomanació que, pel que es veu, no tothom té en compte. Potser el que cal, així doncs, és una normativa que obligui tothom igual perquè no hi hagi beneficiats i perjudicats.
