El conflicte entre les dues Corees és el conflicte d’un únic poble dividit. Les elits han conduït un territori que compartia la mateixa cultura, ètnia i història a la separació, fins al punt més extrem de convertir-se en enemics amb ideologies totalment oposades. Separats per una línia divisòria i amb un conflicte que encara no ha acabat oficialment, les dues Corees segueixen molt a prop físicament però molt lluny de la reconciliació final. Un indret fortament marcat per la intervenció de poderosos actors polítics (com el Japó, l’antiga URSS o els Estats Units d’Amèrica) que van ser els encarregats de dissenyar un context històric determinant al llarg dels anys.
Amb un fort condicionament internacional a causa d’unes característiques geopolítiques que responen a interessos comercials relacionats amb el món marí i amb el poder terrestre eurasiàtic, el conflicte s’ha desenvolupat en diferents àmbits: a nivell mundial; amb la guerra freda, a nivell regional; amb interessos oposats de les potències de Rússia, el Japó i la Xina i dins el mateix país; l’enfrontament entre el nord i el sud.
Moltes són les diferències que separen les dues Corees. Econòmicament i socialment són diferents, però també ho són políticament i ideològicament. Pel que fa a les relacions diplomàtiques, estan fortament deteriorades.
Corea del Sud es presenta com una democràcia presidencialista d’economia capitalista (tot i que amb nombroses debilitats) on el paper dels partits polítics encara és molt fràgil. Corea del Nord és una dictadura personalista basada en una dinastia hereditària comunista. Un Estat molt difícil de preveure, que desenvolupa i fa proliferar armament nuclear i utilitza el xantatge com a principal element de negociació, i fa de la qüestió nuclear l’element central del conflicte.
El paper de la comunitat internacional podria ser clau però se’n manté al marge, ja que no té un interès directe en la solució. Un cop més els interessos particulars són prioritaris; en aquest cas, a la Xina no li interessa veure la península reunificada i EUA no vol fer concessions a Corea del Nord, i mentrestant resta present a Corea del Sud, des d’on observa de ben a prop el creixement de la Xina a l’Àsia Oriental. A curt termini no sembla que es puguin preveure millores en les relacions bilaterals i la lluita per aconseguir esferes d’influència està garantida. Les potències mundials seguiran intentant guanyar posicions i les dues Corees, molt a prop però molt lluny.
