–Benvinguts treballadors. El mes de setembre dona pas, com cada any, a un nou curs ple de nervis i il·lusions. Ja sabeu tots les vostres ordres. I sense res més a dir…
–Comença l’aventura! –Criden fort i molt animats tots els presents a l’uníson.

Fa més de vint anys que visc aquest esdeveniment al Carlin. L’encarregat del Carlin sempre puja a una taula per anunciar els nous materials per als nens i nenes que comencen una nova etapa a l’escola. Quan obren la botiga el primer dia de setembre això s’omple de mares  estressades passejant amb una llista de material escolar a les mans.

–Liam, Esteve, que em sentiu?
–Sí, Canòlich! Estem a la part dels ordinadors –Crida en Liam.
–No estaràs jugant un altre cop al videojoc aquell que tant t’agrada, veritat? –Li pregunto al Liam, un llapis aficionat al món tecnològic.

Jo soc una goma d’esborrar. M’agrada molt l’art en general. Em podria passar hores mirant un quadre i dibuixant sense parar.

–Liam, demà no et podràs moure del teu lloc fins que tallin la cinta vermella. No ens podem arriscar com l’any passat, que quasi t’enxampen –li ordena l’Esteve.
–D’acord, fa tot el dia que estàs així. Et noto massa estressat  –comenta en Liam.
–Nois, aquest any ha de sortir perfecte. És el vintè any des que el Carlin ens va acollir.

L’Esteve és un regle blau. És una mica… ansiós. Sempre ho ha de planejar tot perfectament mil·limetrat, si no, s’angoixa molt. També és molt curiós. Li encanta visitar cada racó d’Andorra amb el seu bloc de notes. Fins i tot esquia amb ell!

–Pel nou curs! –Crida l’encarregat tallant la famosa cinta vermella. Invitant així, encantat, els clients i somriures de cada any.

Tots quedem bocabadats a l’escenari que se’ns presenta. No hi ha ningú. No hi ha rastre de cap mare, fill o professor. Això no pot estar passant.

–Nois, on són els clients?! –exclama l’Esteve quasi plorant.
–Hem de fer alguna cosa ara mateix –murmuro als meus amics.

Pot ser que només siguem una goma, un regle i un llapis, però tenim moltes qualitats, així que tots tres ens posem a treballar. Amb l’ajuda del Liam hem pogut accedir a una pàgina web per buscar informació i comprar el material. Amb el quadern i curiositats de l’Esteve hem conegut llocs bonics i importants d’Andorra. Jo m’he encarregat dels dissenys.

Una hora després, els rostres de la gent dels carrers mostren un gran somriure. Hem penjat xapes daurades, on sortim representats en Liam, l’Esteve i jo al roc d’Ordino, a tot aquell que portés una motxilla. Sembla que tothom s’anima i recorda que és hora d’omplir-les.

El Carlin d’Andorra triomfa un any més. A l’entorn ja s’hi senten les emocions, i sobretot la felicitat que requerim tots per tornar a l’escola!