A Andorra, aquest estiu de 2023 estem tornant a tenir un temps molt calorós, amb rècords de temperatures que han superat els registres existents. El dia 18 de juliol vam arribar als 37,6°C a la Margineda. Aquí ens podem defensar bé d’aquesta pujada de temperatures: tenim begudes fredes, ombra, l’aigua no ens falta i hi ha força llocs amb aire condicionat.
També han patit calor els nostres països veïns, a més de sequera, com a Espanya, han viscut incendis forestals terribles Itàlia i Grècia, i es comenta que les altes temperatures poden començar a foragitar el turisme provinent del nord d’Europa. 
A Unicef continuem dient que el canvi climàtic és la crisi que defineix el nostre temps. Encara que el món assolís l’objectiu de reduir l’increment de temperatures a 1,5°C, els desastres relacionats amb el clima són l’emergència mundial més gran. Unicef ha calculat, a través de l’Índex de Risc Climàtic dels Infants, que el 99% dels infants del món (2.200 milions) estan exposats a com a mínim un risc climàtic, siguin onades de calor, ciclons, inundacions, sequera, malalties transmeses per vectors (com la malària o el dengue), pol•lució de l’aire o enverinament de plom, que afecta un terç dels infants.
Tots sabem que l’única solució a llarg termini és la reducció dràstica dels nivells d’emissions, i, al mateix temps, implantar un sistema econòmic que combini la sostenibilitat mediambiental amb el desenvolupament econòmic, en línia amb l’ODS 13 de desenvolupament sostenible. Malgrat això, els impactes de la crisi en els més vulnerables ja són aquí, empitjoraran en les dècades vinents i afectaran més als qui menys han contribuït a la crisi.
Aquests impactes són prou coneguts, començant pel que s’ha definit com a multiplicadors d’amenaces: fragilitat dels estats, increment dels conflictes i desplaçament de poblacions per conflictes induïts pel canvi del clima. Continuem amb els efectes en la producció agrícola, pèrdua de biodiversitat i dificultat d’accés a l’aigua potable, i també els impactes en la salut global, augmentant l’exposició a malalties abans desconegudes. I, finalment en l’impacte en l’expansió de la pobresa mundial, que afectarà els països més pobres i farà que sigui un factor clau d’augment de la desigualtat entre estats.
Tots aquests impactes dibuixen un cercle viciós de vulnerabilitat creixent, on l’escassetat d’aigua, les inundacions, els ciclons, les malalties i la contaminació porten a una falta de sanejament i higiene, deficiències en salut, falta d’educació, pobresa, conflictes i desplaçaments, que comporten que la resiliència davant les pertorbacions climàtiques disminueixi.
I quan una altra crisi climàtica arribi, els estats menys afavorits tindran menys capacitat de resistència i adaptació, i en resultaran cada cop més perjudicats.
Unicef manté que cal fer grans inversions en l’adaptació i resiliència de tots els sistemes de protecció social, infraestructura sanitària i educativa, i accés a l’aigua i al sanejament. Tots aquests sistemes han de transformar-se per poder donar resposta a les noves condicions climàtiques. És necessari millorar la qualitat de les dades (per exemple monitorant els nivells de salinitat de les aigües subterrànies), estendre l’accés a l’electricitat generada amb fonts renovables, crear mercats sostenibles, millorar les lleis i les polítiques perquè incorporin la dimensió de l’impacte climàtic, i empoderar els infants i joves perquè siguin veu d’aquesta consciència climàtica.
En aquesta línia, des d’Unicef Andorra donem suport al projecte d’ecopobles a la regió d’Androy, al sud de Madagascar. En aquest país, el 80% del seu consum energètic global es basa en combustibles de biomassa, com la llenya i el carbó vegetal, que alliberen gasos que agreugen el canvi climàtic quan es cremen. L’expansió dels sistemes d’energia sostenible a Madagascar és fonamental per ajudar les comunitats a ser més resilients als efectes del canvi climàtic i per construir un futur més verd per al país. Unicef treballa per accelerar el desplegament de sistemes d’aigua alimentats per energia solar a 20 pobles afectats per la sequera al sud de Madagascar, a la regió d’Androy, un d’ells, finançat pràcticament al 100% per les aportacions d’Unicef Andorra durant els pròxims cinc anys (2022-2026). L’impacte a llarg termini d’aquestes infraestructures serà significatiu. No només habilitarà de més resiliència climàtica les comunitats afectades per la sequera i reduirà les emissions de carboni sinó que es  crearan noves oportunitats per a l’ocupació, com ara operacions i treballs de manteniment, donant suport a un nou i innovador sector energètic dins del país.
Encara que Madagascar estigui a 8.300 quilòmetres, compartim les causes i els impactes. Aquest és un repte planetari, que demana una solució global, urgent, i amb una imprescindible transformació del model econòmic. A ple estiu, a Andorra, hem arribat a 37,6°C, una temperatura mai vista, i ens podem refugiar en un riu d’aigua ben fresca, passar una tarda en un centre comercial amb aire condicionat, o menjar molts gelats i prendre begudes fredes. Potser així hem assolit la tranquil•litat per poder pensar: què hem fet cadascú de nosaltres, des d’Andorra, per combatre el canvi climàtic?