Una canya i dosis de paciència

Aquest any li he trobat la gràcia a tornar a fer unes vacances com quan era petita. Uns dies a la platja, sense plans, sense horaris estrictes, nedades al matí, dinar, migdiada, segona remullada a la tarda i vespres de relax caminant pel passeig marítim i gaudint d’un gelat amb la família. Això és desconnectar i fer vacances! I encara hi afegirem un altre element: la pesca. Quants anys devia fer que no agafava una canya i allà plantada, mirant la boia dins de l’aigua, esperava aquell instant màgic en què el suro s’enfonsa i toca estirar per mirar de pescar el peix que has aconseguit ensarronar amb un tros de cuc enfilat a l’ham? Una nit acompanyant el meu pare, que tants anys després i gairebé sempre amb pocs peixos al sarró, no ha perdut la paciència. Si no, no s’entén com pot aguantar hores llançant l’ham, esperant, recollint el fil i tornant a començar el procés encara que no hi hagi recompensa després d’unes quantes picades. La paciència, aquesta qualitat que les noves generacions crec que ja no sabem què és perquè tot ho volem a l’instant. També els peixos. I si després d’una horeta no hi ha hagut sort, jo ja plegaria trastos i cap a casa. “Has de tenir més fe”, em diu el meu pare. Potser sí, però estic contenta d’haver redescobert que pots passar una bona nit amb una canya i una bona dosi de paciència. I si ho proveu i esteu de sort de trobar una nit serena i estrellada, no perdeu l’oportunitat de deixar-vos captivar pel cel, que sempre pot esdevenir una distracció quan la pesca es fa avorrida. On trobarem unes vacances més relaxants i sostenibles?