Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de HMas

Hèctor Mas

Cineasta

 

 

Una catàstrofe mundial




El món sencer s’esgarrifava fa uns dies veient com Notre-Dame, aquesta joia patrimonial francesa, aquest referent del gòtic, cremava sense control a causa d’un aparent accident en les obres de reforma que s’hi estaven fent –ja és mala llet... una catedral que sobreviu durant vuit segles a tota mena de catàstrofes naturals, guerres o revoltes va i es crema quan li estan rentant la cara–. Acte seguit, tot França es bolca a fer donatius per garantir una ràpida reconstrucció després de veure que la seva estructura s’havia salvat –donacions de fins a 200 milions d’euros! Una captació de diners liderada pel nostre copríncep, Emmanuel Macron.

Ai Macron, Macron... Ara em permetreu que tregui tota la meva mala llet: que bé que t’ha vingut una catàstrofe com aquesta en els temps que corren, no ens enganyem. Que l’incendi s’hagi donat en un símbol tan important com la catedral de Notre-Dame ha servit per despertar el patriotisme i el sentiment de pertinença de tots els nostres veïns francesos. Més enllà de les dretes o les esquerres, més enllà de qualsevol religió. El que importa ara és ser francès, deixar de banda les diferències o les discrepàncies polítiques i refer-se d’un cop tan dur.

Però me n’estic anant del que jo volia parlar... Quan en el títol em referia a una catàstrofe mundial, em volia referir a l’enèsima intervenció quirúrgica de qui fou anys enrere una de les estrelles més cotitzades de Hollywood, el mític Mickey Rourke. Algú em pot dir què li passa pel cap a aquest senyor? No és cap novetat que cares mundialment conegudes cerquin beure de la font de l’eterna joventut. Potser amb la voluntat de postergar els seus moments de glòria per seguir sentint-se bells i poderosos, o bé per lluitar per uns papers que veuen que amb el temps els són arravatats per noves fornades de joves talents, qui sap. I la manera que consideren més eficient és destrossar-se la cara una vegada i una altra.

Rourke no és ni molt menys l’únic! Hi ha exemples tant o més monstruosos que el seu, com el de Cher, Donatella Versace i Meg Ryan. O exemples encara més sorprenents i preocupants són els de noies ben joves i guapes com la germana Olsen o i Lindsay Lohan.

En fi, que cadascú faci el que consideri amb la seva cara i els seus diners. Però a mi se’m fa molt complicat entendre que algú tingui ganes de passar pel quiròfan de forma voluntària. Em sembla un símbol inequívoc més que vivim en una societat malalta que posa el focus d’atenció on no correspon.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic