El 1913 el síndic escriu al delegat permanent per tal de demanar-li autorització per fer transitar per territori francès, sense pagament de drets de duana, les màquines i el material necessari destinat al projecte d’establiment d’una central elèctrica que la casa alemanya Siemens Schuckert està produint.

El delegat permanent li respon que les mercaderies transitant per França estan exonerades del pagament dels drets de duana. Només han de pagar una taxa de 0,10 per paquet o per tona. Es podrà rebre el material elèctric encomanat a Alemanya via Cerbère. El delegat aprofita per fer-li saber la seva decepció perquè el Consell General hagi fet aquesta compra a Alemanya en lloc de França.

Mesos més tard, el delegat escriu al síndic Bonaventura Maestre per informar-lo que no és possible condensar en un plec de condicions les nombroses condicions tècniques i fiscals a imposar a les Valls d’Andorra per a les empreses de transport i de distribució d’energia elèctrica, no només per salvaguardar els interessos de les propietats privades, de la circulació i de les comunicacions telegràfiques i telefòniques, però també per impedir que les primeres línies establertes no creïn, en favor dels seus propietaris, un monopoli.

La necessitat d’una reglamentació força complexa no apareix encara factible en un país on tot està per fer tot i que s’arriscaria, si no es prenguessin mesures en un termini breu, a trobar-se enfront de nombroses i greus dificultats quan la posada en valor industrial de les valls exigirà la creació de carreteres i de la línia telegràfica.

La Tabacalera andorrana es vol avançar al negoci elèctric que s’albira a l’inici de 1914 i es posa en contacte amb el Consell General per establir un “alumbrat” elèctric a tots els punts de la Vall on es vulgui. Així i tot demana que es pugui portar en condicions que no siguin ruïnoses per a la societat, és a dir “al preu que no podrà passar d’una pesseta cinquanta cèntims mensuals per cada llum de setze bugies; que el qui prengui dos llums podrà commutar-ne una, el qui en prengui tres podrà commutar-ne dos i de tres en amunt podrà commutar-les totes, amb llibertat de posar comptador i l’electricitat que gastarà de tres llums en amunt, se li donarà a raó de trenta-cinc cèntims per quilovat”.

Només en aquestes condicions, la Tabacalera andorrana estaria disposada a oferir aquest servei que seria d’utilitat pública per a la Vall atès que facilita a tots els habitants el benefici de la llum. En cas que el Consell General ho declari d’utilitat pública, a l’efecte que la Tabacalera pugui usar del dret de conduir l’electricitat on li demanin la llum, i per això és necessari establir la servitud de transmissió o pas de corrent elèctric en el cas que sigui indispensable passar per finques particulars. El Consell General no vol precipitar-se en la seva decisió i abans de resoldre la qüestió demanarà informes a les parròquies per tal de saber la seva opinió.