Una cita amb la història

Fa un parell de setmanes vaig parlar aquí d’una cosa que considero fonamental si es vol arribar a dominar alguna cosa, i no és una altra que la pràctica. En l’article, vaig citar una frase de qui va ser el trentè president dels Estats Units d’Amèrica, Calvin Coolidge, que deia, bàsicament, que res pot reemplaçar la persistència i la determinació.
Per què sento la necessitat de tornar a parlar d’això? Perquè aquest cap de setmana  hem pogut presenciar l’enèsima demostració que per aconseguir algun resultat solament hi ha dues condicions que són bàsiques: voler-ho amb passió i entregar-te al màxim, amb tota l’energia possible i disposat a acceptar el sacrifici que això implica.
A què em refereixo? Al fet que Rafa Nadal, als seus trenta-sis anys, acaba de guanyar el títol número catorze de Roland Garros, convertint el total de Grand Slams guanyats en 22. Una gesta que el situa com un dels millors campions de la història, al costat de Roger Federer i Novak Djokovic, amb 20 títols cadascun, i com a millor jugador de la història en pistes de terra batuda.
Per què el poso com a exemple per il·lustrar la frase que comentava al principi? Perquè més enllà del talent obvi que algú ha de tenir per aconseguir una cosa així, els resultats són conseqüència d’una vida sencera dedicada a la seva veritable passió, que és el tenis. I aquest últim títol obtingut, a més, havent de suportar una lesió de llarga durada, ja que gairebé va estar a punt d’impossibilitar-li la participació en el torneig, i fins fa uns pocs dies s’especulava amb la seva retirada definitiva del tenis.
Llavors, què fa que Nadal estigui on està? El sacrifici. No donar les coses per perdudes i la confiança cega en les pròpies possibilitats, que són les úniques coses que podem controlar. La resta són imponderables. Perquè la vida està plena de circumstàncies que ens limiten i ens condicionen, però són els recursos propis els que ens diferencien en les situacions que hem de viure. I la majoria d’aquests recursos, per no dir tots, s’adquireixen. Em direu que hi ha certes qüestions que tenen a veure amb la nostra naturalesa i que són les que suposadament portem de naixement, però això només té a veure amb les inquietuds, com ara que algú prefereixi jugar a tenis en lloc de voler ser cuiner o advocat.
La diferència la marca la tenacitat i el sacrifici, perquè si no, la història estaria plena de gent com Nadal, Federer, Maradona, Messi, Jobs, Da Vinci o Kubrick, sigui quina sigui la professió a la qual es dediqui.
La realitat és molt diferent i ens demostra, gairebé cada dia, que les dreceres no existeixen i que les grans coses s’aconsegueixen amb treball i moltes vegades, poc tenen a veure amb l’èxit mediàtic o la quantitat de seguidors.
Es pot tenir èxit amb els nous paradigmes que manegen les societats, en les quals tot és efímer i fruit de l’abast massiu en xarxes socials? Sí, però només estaríem parlant de diners. Escriure una pàgina en la història és una altra cosa.