Una colla de fitipaldis al volant

Que el volant ens transforma a la majoria de nosaltres i treu el pitjor que portem dins és una evidència. Persones que de normal som civilitzades i raonables ens esverem amb aquell que no posa l’intermitent per girar o el turista que va literalment a 10 quilòmetres per hora en una via on, atenció, es pot circular a 40 i no a 60 o 70. Perquè és clar, a l’altre extrem sempre hi ha algun fitipaldi que, quan pot superar el vehicle lent en qüestió, prem l’accelerador fins al fons i surt disparat com si estigués competint en alguna mena de ral·li. Tot per marcar paquet, si em disculpeu l’ordinarietat, o simplement per demostrar que els turistes que baden o van perduts ens fan nosa, si no fos que sense turistes aquest país s’enfonsa. Fa dies que els embussos de trànsit s’han convertit en conversa de cafè, amb una mobilitat col·lapsada pel gran nombre de vehicles que hi ha a la xarxa viària i per les obres que encara compliquen més la circulació. Davant d’aquesta situació, potser hauríem de fer acte de contrició, entonar el mea culpa i mirar d’aportar el nostre granet de sorra per, com a mínim, no contribuir a empitjorar les coses. Les actituds cíviques al volant són més necessàries que mai quan som tants que compartim el mateix entramat viari, i això vol dir envers la resta de cotxes, però sobretot de cara als vianants. Em preocupa que un treballador com el Luis, que fa dues setmanes que pinta el tub que separa la calçada del voral a la carretera CG-2, temi per la seva vida perquè els conductors són -som- incapaços de reduir la velocitat. Ha arribat el moment de posar el peu al fre, literalment i també de manera metafòrica.