Una curiosa concepció de la conciliació

D’uns anys ençà el concepte de conciliació de la vida familiar i laboral ha anat agafant més importància i, en el mal anomenat primer món, s’ha convertit en una de les principals mesures de les grans empreses per atraure i, a la vegada, retenir el talent. Malgrat que a Andorra els nivells de conciliació laboral i familiar encara són lluny dels que hi poden haver als països del nostre entorn, el concepte ha estat assumit majoritàriament per les diferents forces polítiques que, amb menor o major grau, intenten tenir-lo en compte a l’hora de formular els seus plantejaments. La proposició de llei del codi de relacions laborals és un exemple que permet veure com els partits entenen la importància d’aquest concepte. De fet, tant els promotors del text (DA) com la resta que hi ha presentat esmenes ha defensat la seva feina incidint en el fet que s’ha tingut en compte la conciliació laboral i familiar a l’hora de fer o esmenar, segons el cas, el text.
Ara bé, no em puc imaginar la cara de pomes agres que els  deu haver quedat als consellers de la majoria demòcrata que estan treballant el text, i que em consta que estan fent un esforç en aquest àmbit de la conciliació, amb la decisió del Govern de la setmana passada de modificar el decret del calendari laboral per a aquest 2018 per tal de permetre, això sí, diuen, només en casos “excepcionals” i per “motius de necessitat justificada”, que aquelles empreses de sectors no lligats específicament al turisme puguin treballar també els dies festius. Sembla clar que Govern i grup parlamentari no entenen la conciliació de la mateixa manera.