Amb motiu del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones apareixen multitud d’informacions al voltant d’aquesta xacra. Des d’estadístiques esgarrifoses fins a casos concrets, passant per l’inici de múltiples campanyes de sensibilització, que busquen no només assenyalar els agressors, sinó també conscienciar sobre les diferents formes que pot prendre una agressió. I és que lamentablement, fins i tot les víctimes sovint no som conscients que ho hem estat.
Diu un estudi de l’Organització de les Nacions Unides que una de cada tres dones n’hem estat víctimes algun cop al llarg de la nostra vida, i ahir durant la roda de premsa que oferien la secretària d’Estat d’Igualtat, Mariona Cadena, i la cap del departament, Mireia Porras, pensava que eren moltes, que el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere no n’atén pas tantes, i m’oblidava que jo mateixa n’he estat víctima en més d’una ocasió.
Deixeu-me que us expliqui les meves experiències, per si us poden ajudar a identificar algun cas. En una ocasió, m’esperava a una amiga a una cantonada de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia de Barcelona, i un home em va voler petonejar. Em vaig espantar molt, i vaig intentar trucar a ma mare amb el telèfon amagat a la butxaca. No vaig anar a denunciar, ni tampoc em vaig plantejar dirigir-me a cap servei d’atenció a les víctimes. No ha estat fins fa poc que he estat conscient que això era una agressió. Ja més recentment, em trobava a la plaça del Consell General, aquí a Andorra, fent temps per anar a fer una entrevista a una representant política quan un senyor es va asseure al meu costat i es va començar a tocar els genitals per sota la roba. Tampoc vaig denunciar, ni em vaig dirigir al Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere, encara que aquest cop sí que vaig ser conscient que havia estat víctima.
