Les dones tenim una deformació al cervell, que es veu que també afecta els ulls. Aquesta tara de naixement ens provoca una atracció desfermada i obsessiva cap al color rosa, el rosa fluix en l’etapa més infantil i un rosa cada cop tirant més cap a fúcsia a mesura que anem augmentant d’edat. Només som felices si vivim entre núvols rosa.
Aquest defecte de fàbrica ens inhabilita per entendre i fer servir els objectes que no siguin d’aquest color i que alguna llei diu que estan destinats a la població masculina.
Els nadons femenins porten peücs, gorrets, pitets i bodys rosa pàl·lid, vestides i mitgetes ben rosats. Quan creixen uns anys i comencen a fullejar catàlegs de joguines tenen el seu espai rosa, que també respecten escrupolosament la majoria de botigues i grans magatzems, on segur que mai hem vist un robot rosa. A la papereria també tenen els seus plumiers, motxilles, agendes, llibretes i bolígrafs ben rosats.
Malalta d’ingenuïtat, mai havia caigut que en el món editorial passava el mateix fins que fa uns dies vaig anar a una d’aquestes grans superfícies on els llibres es venen a granel i que posen els best-sellers als morros dels compradors. Allà em vaig adonar de l’abundància de col·leccions roses per a nenes i que algunes grans editorials comercials segueixen la mateixa lògica dels catàlegs de joguines: els nens llegeixen Geronimo Stilton i les nenes tenen la seva col·lecció, ben fúcsia, de Tea Stilton. També ben roses, vaig trobar les col·leccions d’Isadora Moon, Princeses Drac i Secret Kingdom. Més rosa pastel, classe de ballet amb dos títols que em van provocar una llaga a l’estómac: Amigas y rivales i Perfecta o casi.
Ja m’imagino les nenes triant com zombies els llibres rosa mentre els nens, privats de la tara al cervell, van cap a les poselles dels Futbolísimos.
Tan zombis com les seves mares, que compren les calculadores rosa que uns fenòmens han tret fa poc al mercat, i les maquinetes rosa d’afaitar pèls de cames i tot el que és rosa en aquest planeta.
Perfecte, com ha de ser, cadascú al seu món, amb els seus continguts específics i intransferibles, els seus temes, els seus protagonistes, les seves històries i el seu enfocament –rosa, molt rosa el d’elles-. Així que cadascú vagi prenent consciència de quin ha de ser el seu lloc, el seu rol, que cadascú es posi a la seva casella de sortida. Les nenes, discretes, cuidadores de tothom o objectes, presumides i perfectes amb el gomet rosa enganxat al front. La marca.
Tant de bo, avui que és el Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència, hi hagi una científica brillant que fulmini d’una patacada el món rosa fúcsia i enviï el gomet a l’altra banda de la galàxia.
