El gir sobtat de 180 graus del president espanyol, Pedro Sánchez, i del seu ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, respecte a la posició amb el Sàhara Occidental no només ha deixat sol el PSOE al Congrés dels Diputats, on fins i tot els seus socis de govern i totes les formacions que van permetre la seva investidura han qüestionat la decisió, sinó que allunya Espanya del dret internacional i de les resolucions de les Nacions Unides en relació amb aquest conflicte enquistat des que fa ja 46 anys el Marroc va ocupar de forma totalment il·legal el territori.
A més a més, aquest gir de posició sobtat, que situa el nostre veí del sud al costat d’un país que, en aquesta qüestió, ha violat sistemàticament el dret internacional i ha impedit en tot moment la celebració d’un referèndum d’autodeterminació avalat per les Nacions Unides, transmet una imatge de debilitat d’Espanya a ulls de la comunitat internacional, que veu com el govern de Sánchez ha cedit a la pressió marroquina i al temor de nous intents massius de saltar les tanques de Melilla i Ceuta, una opció a més que Marroc sempre podrà jugar, ja que no hi ha cap compromís ferm de res.
I per si això fos poc, passar pàgina de la crisi marroquina, com a mínim fins a la propera, ha obert també un nou front diplomàtic, en aquesta ocasió amb Algèria que, no oblidem i més en un context com l’actual amb el conflicte a Ucraïna, és un país cabdal en el subministrament de gas.